Recordo la Plaça del Sortidor, quan la plaça era rodona i molt mes bonica que ara... circulava amb la meva Vespa i tenia que afluixar la marxa doncs aquells potents pedrols de terra feien que saltès del seient com un ninot sense cap control.
El mateix em passava en el Paral.lel... pitjor encara, aquelles llambordes eren acompanyades d'un seguit d'antigues vies de tramvia entre les quals posar-hi la roda era sinònim de caure directament a terra, fotre's el gran ostiòt i sortir-ne mes o menys si tenies la sort que no venia ningú darrera teu.
Barricada al barri de Gràcia, Setmana Tragica.
Antigament, quan sorgia algun merder seriós, les llambordes eren les primeres en saltar dels carrers de Barcelona. Molt servei varen fer aquelles dures pedres, molts barcelonins van lluitar darrere aquells pedrots amuntonats arrencats de terra... i molts mes hi van perdre la vida.
Assalt a la Caserna dels Veterans. La Actualidad, 26 de juliol de 1910.Hi ha qui diu que "sota les llambordes es pot trobar la llibertat" ...no m'estranya... pedra dura! ...un material que cada cop costa més de trobar en la nostra ciutat de quitrà, formigó i plafons pre-fabricats... i si no busqueu al vostre voltant un objecte tant resistent com aquelles llambordes... no n'hi ha. (n'has vist?)
Barricades aixecades a diferents barris durant els dies de la setmana tràgica
Pocs carrers amb llambordes resten a Barcelona, tot i així jo n'he trobat un i no sé quants mes en poden quedar... molt poquets de ben segur. Per això quan vaig veure aquest solitari carrer, la vista se'm va anar directa cap al terra tot i que cercava un altre indret amagat per les façanes d'aquella zona vaig trobar-me amb unes gratificants i ara menyspreades llambordes que, sense amagar-se, encara mostraven amb tot l'orgull el pas del temps a la vista de tothom.
Seguiu el carrer i el primer a má dreta també
Mostra un mapa més gran
Aquests carrers son els que envolten l'antic mercat del Born, un espai que ara mateix és en estat d'abandonament, del qual els veïns n'estan farts com es natural. Un lloc mes que ara per ara roman mort... desprès de tantes falses promeses dels caps pensants.
Carrer Comercial.Primer volien fer-hi una Biblioteca, desprès un museu amb totes les runes i ara que?...no entenc res....definitivament crec que la historia de Barcelona els hi importa una merda a tots aquests vividors que votem cop darrera cop (Jo No)... No tinc paraules per aquest darrer batlle que estem suportant, ha demostrat clarament que no és hereu de res del que cap Barceloní estimi.
El que mes em va cridar l'atenció: L'estat de les obres de les runes trobades de la antiga Barcelona dins del recinte del mercat del Born. Ara completament tapades per una capa de terra o formigó. Ningú n'ha parlat més del tema, però jo ho vaig veure així i aquí sota mostro la foto-testimoni (amplieu la imatge).
Born Actual Fa un parell d'anys vaig poder veure (estaven a la vista de tothom) aquestes runes trobades de l'antiga Barcelona. És podien veure suficient-ment be des-de fora les reixes, tot i que l'estat lamentable de l'entorn ja és feia notar.
Crec que quan en alguna obra troben alguna cosa antiga, els hi fa nosa... mes val tapar-ho ràpidament, no fos cas que enredereixin les obres ... i si no ja ho farà el mateix constructor per no perdre una bona pasta.
Conclusions: Esperem veure que és trobaran sota el mercat de Sant Antoni ... segurament ho disimularán ben ràpidament per no fer cap rebombori. Allà assota s'hi han de trobar moltes "mogudes" de les quals ben segur mai no ens assabentarem ningú.
Exemple: No fa gaire temps varen sortir uns quants esquelets surant per les pluges sota el terra de les obres en la plaça Lesseps... no van poguer amagar-ho i la noticia va sortir a la llum publica... després mai mes s'ha parlat d'aquells esquelets que és varen trobar...ho investiguen? ...de quina edat provenen? ...perquè estaven enterrats allà?...és pensen que a ningú li importa... a mi si, collons!!!
PD: si sou de Barcelona i us agrada conèixer la història de la nostre ciutat, desconfieu de tot el que surt i olora als que "manen" i "mamen" de nosaltres... d'alguna manera ens volen estafar! ...sort que encara que ells no ho entenguin sempre quedará gravada i amb molta mes força la nostra memòria col·lectiva que és la que realment existeix i val... pobres imbècils...potser ens faran falta més llambordes.
11 comentaris:
Durant anys els meus espais barcelonins més freqüentats van ser 'llambordians. Per cert, quan era petita en dèiem 'adoquins' i va ser a través d'una cançó de Pi de la Serra que vaig saber això de la llamborda. Sobre esquelets, també davant de Sant Pau del Camp n'hi van trobar molts, n'ha quedat el recorda a la peli 'En construcción', es va enterrar molt al volt de les esglésies i n'hi ha un munt per tot arreu. A Lesseps, sota l'església, hi ha fins i tot una mena de cementiri-catacumbes bastant grans, abanss de la guerra hi havia qui les havia pogut visitar i tot. No sé què trobaran al Mercat de Sant Antoni, no tinc dades però diiuen que allà s'hi va fer el mercat perquè hi havia hagut forques i la gent no hi volia construir habitatges. De tota manera no crec que els enterressin allà mateix. Sobre el Born i els seus verals... uf.
sap molt greu veure l'estat del Born i el seu entorn. Em costa entendre com és que els barcelonins no esteu tots a la plaça Sant Jaume esperant els vostres elegits per fer-los-els una cara nova. Ah! i m'encanten les llambordes, potser són perilloses però no tan si es va poc a poc, al cap i a la fi és el que convé :) Roma n'és plena :)
Gran homentatge a les llambordes!
Falta parlar de les que ara estan a les façanes del barri gòtic reconstruint edificis i fent de comparses de les pedres cantoneres com les del Museu de la Ciutat o mitja Plça. de Sant Felip Neri en les cases gremials dels sabaters i calderers, etc.
El tema del Born: un escàndol!
TENS TOTA LA RAO CLIDICE,BARCELONA LI CAL FER UNA GRAN "BOGADA",QUINA COLLA DE ....
EL MEU AVI PERE,VIVIA EN UN CARRER AMB LLAMBORDES,LES SEVES "GUERRETES" DE BARRICADES,VAN SER LO PRIMER QUE JO VAIG CONEIXER DE LA NOSTRE HISTORIA.
JUGANT AMB BCN.
Mai no havia pensat en l'ús que tenien les llambordes en temps de revolta. Sempre me les he mirat amb carinyo, tot i que, s'ha de dir hi he deixat més d'un taló de sabata i com a conseqüència alguna regirada de peu força forta, ara a més a més tindran tot el meu respecte, no per la seva antiguitat que ja el tenien, sinó per la seva participació en les nostres lluites.
Las calles adoquinadas tienen un aire antiguo muy especial y romántico, pero lo cierto es que resultaban muy incomodas y peligrosas para la circulación de vehículos... creo que es uno de esos pocos casos en los que el pico y la pala estan justificados.
Eso no quita que seria muy interesante que el Ayuntamiento protegiera las pocas calles que aun las conservan,especialmente en aquellos tramos que podrían convertir en peatonales.
Lo del Mercado del Born clama al cielo, es uno de los muchísimos ejemplos de decadencia urbana que vivimos.
Júlia: Sant Antoni, "El camp de les ànimes" ón es penjaven a tots els "dolents" i una porta principal d'entrada de les muralles medievals de Barcelona dels que venien de mes enllà del sud de Sants....ben segur que s'hi han de trobar moltes coses.
De les catacumbes de Lesseps poc s'en parla, poc interès deu haver-hi però jo pagaria una pasta per poder veureles amb els meus ulls.
Clidice: A tots plegats ens falten ous! aixó no son ni elegits ni res de res. foten pena!
Galderich: Desconec les llambordes que esmenes peró les cercaré!
Jugant amb BCN: els nostres avis "fliparien" ara amb la colla de morts que ens porten i xuclen de la ciutat...bona "bogada" fa falta.
Marta: Qualsevol pedrót perdurará molt mes que els nostres febles talons no podem menysprear-los i fas be de respectar-los.
George: Decadencia urbana... has acertat en la frase que ho resumeix tot... i que, com tu be dius, es pot carregar sobre la molta incultura urbana que existeix.
De pas recomano, a tots aquells barcelonautes que de tant en tant mireu aquest blog, no us perdeu visitar el d'en George Brown :
http://larosadefuego.blogspot.com/
que també parla de la nostre Barcelona i ben segur os agradará.
Petons
Avui t'han recomanat a RAC1, al programa del Basté. Felicitats!
Osti si!
Gràcies Víctor!!!.
Jo no vaig arribar a conèixer els antics tramvies de Barcelona, però recordo molt clarament la plaça Tetuán pavimentada amb llambordes i creuada per un escalèxtric de rails en desús. De "l'època de les llambordes" m'ha quedat gravat sobre tot el so que feien els pneumàtics dels cotxes en passar-ne per sobre. És un so molt característic que encara es pot sentir en alguns carrers de Barcelona. Pot resultar entranyable (a mi m'ho resulta) però coincideixo amb un altre comentari en què l'asfalt sonoreductor que es fa servir ara ha ajudat molt a reduir la contaminació acústica en la ciutat, a més de millorar-hi la seguretat de la circulació (i fins i tot afegiria que així s'evita donar munició als incívics: us imagineu el Raval o Ciutat Vella encara pavimentats amb llambordes?).
Preciós i molt interesant el teu blog Jordi moltes gracies per visitar-me perquè així he descubert la teva joia . Et seguiré a prop em recorda tantes coses del pasat com les llambordes que ja no queden gaires.
Publica un comentari a l'entrada