Així és com sap conservar el seu patrimoni històric un Ajuntament patètic.
***
5 d’agost de 2010
2 d’agost de 2010
Bar el Roure
***
Si existeix un bar emblemàtic de la Vila de Gràcia...
... aquest és el Roure.
Tot un clàssic que amb orgull i gràcia (mai mes ben dit) ha sabut conservar aquell ambient familiar dels bars antics de barri de tapes i menjars casolans de tota la vida que tant es troben a faltar avui dia.
El Roure funciona des de l'any 1889 i està situat a la Placeta de Sant Miquel (Lluis Antunez n.7), una modesta i tranquil·la plaça on es coneix que antigament va allotjar un dels cementiris de la vila de Gràcia i que ara mateix llueix una de les moltes fonts de canaletes existents de la ciutat
... i del mes enllà.
Google maps, Roure a esquenes
Mostra un mapa més gran
"Bar el Roble" senyala el seu rètol tot i que ningú el coneix aixi.
El Roure sempre és i serà Roure i no li cal cap llei de normalització.
Tot plegat 121 anys d'història, moltes 'mogudes' Barcelonines i de tota mena s'han d'haver viscut dins les parets aquest mític local que demés de bar ha estat i és seu social de diferents entitats culturals i esportives de Gràcia. Tot un supervivent que mereix gran respecte.
El Roure es un bar suficientment gran, ample, d'aquells de barra clàssica de fusta i mes de 20 taules.
Un gran assortiment de tapes i plats casolans a disposició són servits pels seus atents i experts cambrers... uns cambrers d'aquells que no es fan gens d'esperar, que atenen comandes a bon ritme i excel·lent tracte al client.
El Roure es un bar suficientment gran, ample, d'aquells de barra clàssica de fusta i mes de 20 taules.
Un gran assortiment de tapes i plats casolans a disposició són servits pels seus atents i experts cambrers... uns cambrers d'aquells que no es fan gens d'esperar, que atenen comandes a bon ritme i excel·lent tracte al client.
·
Unes anxovetes i unes braves...
acompanyat de bona gent i bon ambient...
...tot un luxe de vermutet!...
...i 100% Gracienc...
... llarga vida al Roure!
.
...i tant!
***
Etiquetes:
bars històrics
26 de juny de 2010
Moda platja 1925
.
Autor de la foto: Alejandro Merletti (1860-1943)
Ubicació: Els banys de Sant Sebastià de la Barceloneta
Data: 1925
Bany del 1925, moda andrògina a la platja, homes i dones llueixen el mateix vestuari ...heus ací la mostra amb aquesta foto de l'any 1925... i ulll amb el personatge que mostra pitram a primera línia...!
L'Autor: Alejandro Merletti ...qui era ?
Jove periodista i fotogràf italià que com molts d'altres va arribar, de més enllà de les nostres fronteres per a deixar-nos com a testimoni, algunes de les millors imatges antigues existents del nostre paisatge. Un cop més un estranger que ens ha aportat documentació gràfica i històrica molt important de la nostra ciutat... i no serà l'últim.
Entre d'altres imatges històriques que la seva retina va capturar;
El procés a Ferrer Guardia, condemnat a mort per un tribunal militar que ja havia dictat veredicte molt abans que el procés comencés. Tot plegat un procediment que van durar tan sols un dia del 1909.
Consell De Guerra Contra Ferrer Guardia 1909
Un altre foto d'en Alejandro Merletti, temps després:
Alcalá Zamora i Francesc Maciá.
Lloc on va viure: carrer Tapioles, cantonada Magallanes.
...així ho diu una placa en la façana d'un edifici,
que ara és una casa trista més.
Més info (recent):
Merletti, el fotógrafo del medio siglo barcelonés.
Alejandro Merletti... l'home dels caramels... tot un personatge... un nom i una via més a investigar i/o a descobrir... si vols, clar.
.
Etiquetes:
BCN antiga
25 de maig de 2010
El alegre Paralelo (1964)
.
Dirigit per : Enric Ripoll Freixes, Josep Maria Ramon
Any : 1964
Format: B/N, 16mm. V.O. en castellà.
Duració : 32 min.
Sinopsi: Documental sobre el Paral·lel i els seus voltants com a lloc de diversió de gent senzilla i treballadora.
ENRIC RIPOLL I FREIXES (Balaguer 05.04.1928 - Barcelona 21.10.1992). Crític, assagista (últim llibre: -100 películas sobre la guerra civil española- (1992), cineclubista i director de la revista"Lumière" (1962-1973). Va dirigir un únic film, el documental 'El alegre Paralelo'
Un altre 'retrospecter', realitzat des d'un punt de vista independent i amateur, on podem reviure com era tot aquell popular espai i els seus voltants cap als anys '60. Tot un ambient que anava canviant en els seus usos, segons els moments del dia i els seus ocupants, incloent la prostitució, la vida nocturna i tot el que l'envolta.
Un valent documental fet des d'un punt de vista lliure i més enllà del que estava permès mostrar en aquells temps.
.
Etiquetes:
Retrospecter
14 de maig de 2010
Gran de Gràcia (1910-2010)
.
Gran de Gràcia, cent anys enrere... i avui.
Gran de Gràcia (1910-2010).
Gran de Gràcia, cent anys enrere... i avui.
Gran de Gràcia (1910-2010).Foto comparativa... emulant al master en aquestes arts:
"Fotosdebarcelona.com",
Escenari: carrer Gran de Gràcia (des d'avall),
... retrats dels anys 1910 i 2010.
"Fotosdebarcelona.com",
Escenari: carrer Gran de Gràcia (des d'avall),
... retrats dels anys 1910 i 2010.
Conclusions:
2.) ... les òptiques de les càmeres digitals, d'avui dia, son pitjors que les pioneres de finals/principi de segle XX.
3.) ... d'ençà aquell antic panorama,
... poc ha variat tot...
... o potser si,
... ja me n'adono,
... que tan sols...
....
Etiquetes:
BCN antiga
1 de maig de 2010
Aspectes i personatges de Barcelona. (1964)
·
Carles Barba i Masagué (Terrassa, 21-03-1923)
El seu cinema constitueix un autèntic documental de l’època franquista. Anava d’un extrem a l’altre de Barcelona. Tenia el mateix interès per retratar la societat burgesa que freqüentava el Club de Polo, a la part alta de la Diagonal, que el retrat de les condicions de vida dels immigrants de Can Tunis, on per cert, s’hi va fer acompanyar per Francesc Candel, l’autor de “Els altres catalans”. A ell li va importar sempre reflectir les diferències de classe social, entre aquella gent que les passava tan negres i aquells altres que anaven per la vida carregats de medalles.
Ironia amb bon humor, un bon repàs mostrat en alta qualitat d'imatge a tot color i un so molt decent... idoni per a fer un petit viatge en el temps i recuperar algunes sensacions oblidades... almenys una estoneta.
Dirigit per : Carles Barba
Any : 1964
(Muntatge: 1975)
Duració : 25 min.
Sinopsi : Àcida crónica de la vida barcelonina dels anys 60.
Carles Barba i Masagué (Terrassa, 21-03-1923)
El seu cinema constitueix un autèntic documental de l’època franquista. Anava d’un extrem a l’altre de Barcelona. Tenia el mateix interès per retratar la societat burgesa que freqüentava el Club de Polo, a la part alta de la Diagonal, que el retrat de les condicions de vida dels immigrants de Can Tunis, on per cert, s’hi va fer acompanyar per Francesc Candel, l’autor de “Els altres catalans”. A ell li va importar sempre reflectir les diferències de classe social, entre aquella gent que les passava tan negres i aquells altres que anaven per la vida carregats de medalles.Un autèntic "retrospecter", gravat des d'un punt de vista lliure i independent, totalment subjectiu i molt refrescant, d'aquella Barcelona dels '60 (64) i els seus diversos personatges del moment.
Ironia amb bon humor, un bon repàs mostrat en alta qualitat d'imatge a tot color i un so molt decent... idoni per a fer un petit viatge en el temps i recuperar algunes sensacions oblidades... almenys una estoneta.
Aquesta joia també es pot baixar sencera del "ruc" des d'aqui:
(Elink) Aspectes i personatges de Barcelona.avi
(Elink) Aspectes i personatges de Barcelona.avi
Etiquetes:
BCN antiga
27 de febrer de 2010
Seqüència - Grans Magatzems 'El Águila'
L'any 1925 es van obrir a la plaça de la Universitat
els grans magatzems El Águila.
Los almacenes El Aguila, de Julio Muñoz Ramonet, ocuparon las instalaciones en un edificio ya existente en la plaza de la Universitat. De su fachada resaltaba una espectacular águila que coronaba el edificio.
Anys '60Julio Muñoz Ramonet, propietario de almacenes El Aguila, fue el rey del estraperlo en la famélica Barcelona de postguerra.
... va acabar arrasat per les flames un
... vaig veure com cremava...
... trist espectacle que va calar fort a tothom.+
Actualment un edifici mes, fet de plafons prefabricatsi sense cap personalitat, ocupa el seu bell lloc.
Etiquetes:
BCN desapareguda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
