25 de maig de 2010

El alegre Paralelo (1964)

.


Dirigit per : Enric Ripoll Freixes, Josep Maria Ramon
Any : 1964
Format: B/N, 16mm. V.O. en castellà.
Duració : 32 min.
Sinopsi: Documental sobre el Paral·lel i els seus voltants com a lloc de diversió de gent senzilla i treballadora.


ENRIC RIPOLL I FREIXES (Balaguer 05.04.1928 - Barcelona 21.10.1992). Crític, assagista (últim llibre: -100 películas sobre la guerra civil española- (1992), cineclubista i director de la revista"Lumière" (1962-1973). Va dirigir un únic film, el documental 'El alegre Paralelo' (1963-1964, 16 mm), avui una peça impagable, realitzat amb la col·laboració tècnica (fotografia i muntatge) de JOSEP MARIA RAMON I MORERA (Tàrrega 28.02.1928). Aquest, tècnic en màrqueting i fotògraf afeccionat, participa igualment en el rodatge de cintes amateurs de Joan Capdevila i Frederic Ferrando (1959-1961).

Un altre 'retrospecter', realitzat des d'un punt de vista independent i amateur, on podem reviure com era tot aquell popular espai i els seus voltants cap als anys '60. Tot un ambient que anava canviant en els seus usos, segons els moments del dia i els seus ocupants, incloent la prostitució, la vida nocturna i tot el que l'envolta.

Un valent documental fet des d'un punt de vista lliure i més enllà del que estava permès mostrar en aquells temps.

 

.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

un documental interessantíssim! quines "anades" i "vingudes". Gràcies!

Anònim ha dit...

SEMBLAR QUE TINGUEM TELEPATIA,..OI?
PERO EL MEU PARALELO,ES EL DE PRINCIPIS DE SEGLE,QUE TAMBW DEUNIDO.
JUGANT....

Júlia ha dit...

He vist en alguna ocasió aquest documental en passis al barri, per cert, hi ha gent gran del Poble-sec que sempre protesta pel fet que, segons la seva opinió, es confon Paral·lel i Barrio Xino i només ensenyen 'lo lleig'. Ep, jo no ho veig així, però no ens agradar recordar els mals temps.

El Fotógrafo ha dit...

Hola!
Gracias por este valioso e interesante documento histórico.
Espero que alguna vez el ayuntamiento se tome en serío recuperar El Paralelo con todo su explendor como bien merece.
un abrazo.

David ha dit...

Un altre document impagable, gràcies!

Jaume ha dit...

Gràcies. Molt interessant,

Dani ha dit...

Ostres quina joia! Felicitats!

La lectora corrent ha dit...

Noi, de tant en tant em despertes uns records! Fa mesos era el cinema Spring, i ara és l'Enric Ripoll Freixes, a qui vaig conèixer i durant alguns anys veia sovint.

Jo treballava a l'Institut Italià de Cultura en uns anys en què el seu cine club era molt actiu i s'hi feien moltes pel·lícules que aquí era impensable veure bé per culpa de la censura bé perquè ja es consideraven "antigues". I l'Enric Ripoll era un dels assidus. Estava sempre esperant les revistes de cinema que arribaven a la biblioteca de l'Institut i no faltava mai a les sessions de cinema.

Quan vaig deixar aquell treball pels estudis universitaris, no vaig tornar a veure l'Enric Ripoll fins al cap de molts anys. Me'l vaig trobar a carrer Tallers i el vaig reconèixer immediatament: pelroig (però no tant; el gris era ja present entre la vermellor), prim (encara més prim que en els temps que l'havia tractat), amb els cabell que semblaven una mica de "pájaro loco"... Vam estar parlant una estona; naturalment, de cinema.

Al cap d'uns mesos vaig veure'n la necrològica en un diari. Havia mort d'una "llarga malaltia". Abans, això era l'eufemisme per 'càncer', però el 1992 --com ara-- podia significar també 'sida'.

JoRDi JVR ha dit...

...doncs deu ni dó 'lectora' perqué els teus comentaris són or pur... encantat de fer-te despertar records perduts i que així ens ho expliquis...
Estic ben segur que l'Enric era un bon paio... tot un privilegi haver-lo conegut.
Gràcies de tot cor.

Anònim ha dit...

el video del Paral.lel no funciona, ho podeu revisar ? em faria molta il.lusió poder-lo veure


gràcies !!!

JoRDi JVR ha dit...

arreglat! salut!