17 de juliol de 2009

Cine Spring (1911-1985)

El Cine Spring situat al passeig de la Bonanova, 103, va ser construït el 1911 per Joaquím Font i Pedrosa.
Amb una capacitat per a 770 persones, en el seu inici reunia el bo i millor de la societat benestant dels barris alts de la ciutat i aplegava, en el seu interior poc glamurós i lluny del que podia ser una sala cinematogràfica, l’elegància i bellesa de les famílies adinerades.



L’antic cinema Spring, entre els anys 1911-1920.

Derruït el 1985 per a edificar habitatges.


Durant els anys vint, va ser objecte d’una important reforma que el va dotar de 1.250 butaques. Acabada la Guerra Civil i seguint la normativa dels vencedors, va perdre el seu nom pel de Murillo, en homenatge al pintor de Sevilla. Al cap del temps va recuperar el seu nom inicial. Dins de la línia de programació, la sala només projectava pel·lícules els dijous, dissabtes i diumenges.



A mitjan anys setanta els propietaris, tot cercant una solució per sortir de la crisi, van canviar l’orientació del cinema, el van convertir en Cinestudio Spring i el van especialitzar en l’exhibició de films de repertori, curosament escollits i programats amb extrema sensibilitat. A començament dels anys vuitanta i seguint l’exemple d’algun altre cinema, canviava diàriament les pel·lícules. Finalment, el maig de 1984, aquesta sala de barri d’aire familiar tancava les seves portes i posava punt i final a setanta-tres anys d’existència. Va ser enderrocada l’any següent.

Font: J. M. Contel (Historiador de Gràcia)

Records meus del Cine Spring.

Cap als anys '80 fou cinema de doble sessió amb programes temàtics i d'art i assaig. Varies dobles sessions vaig viure en aquell bonic, confortable i desaparegut cine Spring.

Entre d'elles a destacar aquella mítica doble i festiva sessió en la qual és varen projectar les pelis "Quadrophenia" dels Who amb la peli "The Great Rock 'n' Roll Swindle" dels Sex Pistols... Dos films icones de dues bandes oposades en aquells temps dels inici dels 80's. Punks i Mods és varen replegar uns quants dies junts en aquell antic local ...i com es preveia venir ... les "xispes" varen acabar saltant!... i les butaques també!. Aquells antics punks de Barna van finalitzar celebrant la diada saltant sobre de l'escenari. Tot plegat fou una vivència única i inoblidable i no com un altre "soporífera" doble sessió que vaig empassar-me un temps desprès en aquest desaparegut cinema, amb les pelis "2001, Una odisea del espacio" i "Alien".... una empanada massa llarga i forta, de la qual vaig sortir fet pols.

Com a curiositat esmentar el bar "Facha" que existia per aquells temps ('80) just al costat del Cine Spring. Un estret bar decorat amb fotos de Franco, Primo de Rivera i parafernàlia "Nazional" de l'estil... un sinistre i petit bar que fotia molta por i fàstic al mateix temps.
Tot i així, algun cop hi vaig entrar... i fins i tot m'hi vaig pixar abans d'entrar al Spring... això si... els hi teniès que demanar-los la clau del WC... els "fachoides" que dirigirien aquell bar tenien certa por a atemptats i un simple barbut o grenyut visitant el seu local ja els hi donava peu a sospita.

Avui dia encara existeix mes d'un bar ranci com aquest per la nostre ciutat, on podem trobar i veure lluir alguna d'aquestes obsoletes imatges de l'antic regimen... jo els he vist!... i foten autèntic "repelús"!

El Cine Spring, un cinema dels d'abans, situat en la part alta de Barcelona i obert a totes les cultures i tendències... un respectable cinema de la nostre ciutat que és ja història.

Ubicació actual :


Mostra un mapa més gran

Bye Bye Spring.

Com a record a tots els desapareguts cinemes oblidats,
deixo aquest link... font d'inspiració a aquesta entrada:
http://cines-olvidados.blogspot.com

.

15 comentaris:

Galderich ha dit...

Molt bon article i molt bones les anècdotes.
Això és recuperar la Barcelona Antiga!
Només un matís. Hauríem de contextualitzar la història dels barris i tenir en compte que Sarrià i Sant Gervasi, a l'època de la creació del cinema Spring eren pobles (malgrat que legalment ja barris de la ciutat) en els que la major part de la gent eren menestrals i no necessàriament gent de classe alta malgrat que ja s'hi havia instal·lat alguna torre de burgés o algunes torres d'estiueig. Majoritàriament, però, eren menestrals malgrat que els nouvinguts tinguessin més prestigi.
Per aquest motiu, el cinema es va construir de manera normal i no de manera luxosa.

La lectora corrent ha dit...

El cine Spring....! Quins records em desperta aquest article! Va ser un dels meu cinemes de barri durant els anys en què vaig viure a Sarrià (l'altre era el Bonanova, al carrer Bigay), de 1959 a 1970. Una particularitat d'aquest cinema en aquella època: era més barata l'entrada de platea (amb seients de fusta) que la de l'amfiteatre (amb seients entapissats).

Per cert, en aquells temps, l'amo del bar "facha" del costat era l'alcalde de barri, la persona a qui calia demanar un certificat de bona conducta per a segons quines gestions. A més de fotos i signes franquistes, en tenien de nazis. A l'exterior, damunt la porta hi havia un escut en forma d'àguila, però no era l'escut espanyol, em fa l'efecte que era alemany.

En el mateix edifici hi havia també una farmàcia i una mena de bar que era més semblant a les botigues de "chuches" actuals que a un bar. S'hi aturaven els estudiants dels jesuïtes i altres escoles del barri en sortir de classe, camí del tren de Sarrià. De tant en tant, jo hi comprava gelats.

JoRDi JVR ha dit...

Gràcies Galderich!
Tens raó en el que dius, tot i que la condició de zona residencial i benestant del sector de la Bonanova ja es va començar a configurar cap a la dècada de 1890, al voltant del passeig es començaren a edificar cases senyorials d'aquells homes que havien tornat d'Amèrica amb grans fortunes. S'hi edificaren nombroses torres i xalets, molts ja desapareguts, per aixó és pot veure força diferència arquitectònica entre el sector de la Bonanova i l'antic nucli de Sant Gervasi de Cassoles que ens els seus inicis fou una zona principalment dedicada al sector agrícola.

JoRDi JVR ha dit...

Mercè, aquell bar fotia esgarrifances... no sabia que l'amo era l'alcalde...que fort!!
Avui dia al Poble Sec existeix un altre bar tapissat amb moltissimes estampes, botellins, banderins i demès "parafernalia" franquista.
tot i així es un lloc curiós de veure...si teniu suficient estomac, clar.
Gràcies per contar-nos els teus records!
Salutacions

Júlia ha dit...

La llàstima és que aquest edifici, com d'altres, els haguem perdut durant la democràcia, sense que la seva pèrdua hagi generat moviments populars com passava en etapes anteriors, gràcies als quals es van salvar edificis com ara la Casa Golferichs.

Tens raó, un bar curiós, el que dius. Una relíquia, al món hi ha d'haver de tot i no està malament recordar que tot allò 'va existir' i 'existeix'. Una vegada vam parar en un bar d'un poble de Tarragona, llàstima que no puc recordar quin i ens vam ensopegar amb un altre 'santuari' del passat de l'estil del del Poble-sec.

JoRDi JVR ha dit...

Doncs si Júlia, la petita bodega que coneixèm del carrer Elkano, és un autèntic relicari, la seva impactant decoració, recaregada de tota mena d'objectes penjats per tot arreu, no deixa mai indiferent a ningú i és digna de ser vista. Jo opino que s'ha de veure i conèixer tot. Hi ha gent que per ideologies o pors no es fiquen a segons quins llocs o racons de la ciutat i és perden parts importants de la autèntica Barcelona.

Júlia ha dit...

La veritat és que malgrat l'angúnia que fa el bar no deixa d'admirar-me la valentia de l'amo, a qui no conec (he sentit a dir que era poli) en un barri com el Poble-sec, amb molta gent d'esquerres radical, a més li han fet pintades sovint... Em fan menys por aquestes coses que no pas gent que sé que canviaria de jaqueta molt de pressa si les coses anessin mal dades -perquè ja ho ha fet- i actualment 'va de progre'.

No saps mai de qui t'has de refiar.

Marta ha dit...

Els cinemes han canviat molt, ara són més asèptics, abans ja et feien sommiar abans de veure la pel.licula.

Marta ha dit...

Salutacions. Hem dic Marta i us convido a entrar a casa meva reflexionshumanes.blogspot.com. Espero que us hi sentiu com a casa.

El veí de dalt ha dit...

Segur que vam compatir alguna d'aquestes sessions dobles a l'Spring!

Anònim ha dit...

QUINA CATEGORIA AMIC MEU....QUIN CINE MES "FARDON".
JO AL MEU BARRI ANAVA A UN CINE QUE TOTHOM LI DEIA "LA BARRAQUETA"
QUE FEIA OLOR A ZOTAL I A PIXUM.
JUGANT AMB BCN.

La lectora corrent ha dit...

Júlia diu: "La llàstima és que aquest edifici, com d'altres, els haguem perdut durant la democràcia..."

Júlia, el cine Spring que va desaparèixer amb la democràcia ja no era l'edifici original. Jo vaig anar a viure al barri el 1959 i el cinema ja tenia una façana moderna completament diferent de l'original. No entenc gaire d'arquitectura, però diria que era una façana racionalista, sòbria, sense guarniments. També hi recordo fusta, com unes tires verticals, però no sabria dir si eren a la façana o potser en el vestíbul.

The Damned ha dit...

Quina llàstima que es perdin edificis tan emblemàtics.

SM ha dit...

Se m'havia passat per alt el teu blog fins ara. Imperdonable! M'agrada molt el tema i com l'escrius. Tot i no ser originalment de BCN, és la meva ciutat adoptiva i em fa molta gràcia veure el seu passat... Felicitats i ens anem llegint!

lataneta ha dit...

Molt interessant aquest blog.
Per qui no el conegui, us recomano el grup "Fotos Antigues de Barcelona" al Facebook (per cert, hi hr penjat la foto de l'Spring i aquest enllaç ;-)