17 de maig de 2008

Les fotografies més antigues de Barcelona.

Aquesta es la col.lecció de fotografies més antigues conservades de la ciutat.
Van ser fetes entre els anys 1856 i 1857 per un fotògraf francès anomenat François-Marie-Louis-Alexandre Gobinet de Villecholle, de pseudònim Franck (1816-1906 París-París).
Franck va treballar a Barcelona entre el 1849 i el 1857, en el seu gabinet de daguerreotípia, sent un dels mes valorats de Barcelona retratant a personatges de la ciutat i fent reportatges, fins que en 1857 va tancar el gabinet i va tornar a París.

En aquesta pionera col·lecció gràfica de BCN, feta entre 1856 i 1857 i actualment conservada a la Bibliothèque Nationale de France, París, es pot veure un reportatge dels diferents edificis que componen el Pla de Palau i que completa amb vistes del Passeig d'Isabel II i del enderroc de la Muralla de Mar.
Es per tant el primer reportatge gràfic fet a la ciutat, retratant la realitat urbana en aquells temps que s'enderrocaven el que quedava de les muralles. Uns temps de canvi a Barcelona.

Pla de Palau
El Pla de Palau va ser des de ben antic la plaça principal del comerç a Barcelona, ja que oferia l'únic accés des del mar fins a la ciutat per a les persones o mercaderies a través de la Porta del Mar.
Durant el període medieval, va esdevenir el centre dels intercanvis comercials, d'aquí que es construís dins la plaça una sèrie d'edificis relacionats amb el comerç.

Palau Reial (s.XIV)
Al segle XVII l'antiga Halla dels Draps es convertí en arsenal, posteriorment en Palau del Lloctinent o Virrei i finalment Palau Reial. D'origen gòtic és on s'allotjaven els reis quan venien a BCN.
Una pasarel.la comunicava aquest palau amb Santa Maria del Mar, portant directament a una capella barroca per tal que els reis anessin directament de palau a la basílica.
D'aquest Palau és d'on procedeix el nom de la plaça.
Va sofrir múltiples modificacions segons els estils de cada època fins que el 1875 va patir un incendi i va ser enderrocat.

Es curiós veure les fantasmals ombres de figures humanes que surten en aquestes fotos, degut a que la placa on quedava impresa la imatge tenia que estar uns 10 ó 15 minuts d'exposició a la llum solar. En una d'aquestes ombres sur el propi autor de la foto, Franck.

Casa de la Llotja de Mar (1383)
La Casa Llotja de Mar, situada al costat de la plaça del Pla de Palau, va ser construïda entre 1380 i 1392 per Pere Arvey per encàrrec de Pere el Cerimoniós. Era punt de trobada de comerciants en l'època medieval. Més endavant va ser re-dissenyada amb l'estil neoclàssic per l'arquitecte Joan Soler Faneca el 1772. Les obres s'emprengueren a partir de l'antic edifici gòtic que havia estat utilitzat per a les mateixes activitats.
Actualment, l'edifici allotja les oficines centrals de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

La Duana (s.XVIII)
Edifici construït entre 1790 i 1792 pel marquès de Roncali, enginyer i ministre d'hisenda de Carlos IV.
Es va fer servir com a Duana fins el 1902. Després va ser seu del Govern Civil i actualment es la seu de la Delegació del Govern central a Catalunya.

El Portal del Mar (1836)
Monumental pòrtic d'estil neoclàssic amb grans columnes modificat
de forma poc afortunada el 1843, ja que conferia a l'entorn un caràcter bastant funerari. Setze anys després, el portal va ser enderrocat a l'any 1859.
Actualment, el lloc que ocupava aquest gran pòrtic acull la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya, un edifici d'estil noucentista obra d'Adolf Florensa i Josep Vilaseca de 1930 i que va ser seu del Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Guerra Civil.

Porxos d'en Xifré (1837)
Conjunt de cinc cases que formen un gran bloc porticat, obra dels arquitectes Josep Buixareu i Francesc Vila. El promotor va ser l'indià Josep Xifré i Casas.És un dels més interessants exemples barcelonins d'arquitectura burgesa neoclàssica. A la façana principal hi destaquen les pilastres jòniques estriades d'ordre gegant i un capcer a mode de frontó, amb un rellotge envoltat de figures en relleu que representen el Temps. A les cantonades hi ha diversos relleus de terra cuita dissenyats per Damià Campeny i executats per Ramon Padró i Domènec Talarn entre 1837 i 1840, al·lusius al Comerç, la Indústria, la Marina, Mercuri, Neptú i Amèrica.
Passeig d'Isabel II

Font del Geni Català (1856)
El 1 de juny de 1856 s'inaugurà al Pla de Palau la Font del Geni Català obra de Fausto i Ángelo Baratta, com a homenatge al capità general José Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado, qui va promoure la portada d'aigües de Montcada en uns anys de sequera aguda a la ciutat. Per això, l'escut nobiliari del marquès figura en un lloc destacat del monument amb la inscripció: "Después de Dios, la casa de Quirós".
La font va ser restaurada per Frederic Marès després en 1939.
Aquesta foto no es d'en Franck.


Per a acabar una ultima foto d'en Franck del seu primer reportatge de BCN.
En aquesta foto podem veure la remodelació del convent de Santa Anna i les seves ruïnes, un lloc del qual algun dia en parlaré aqui.

4 comentaris:

Oliver ha dit...

Bona web!... visita si vols lanostrabarcelona.blogspot.com, on també hi podràs veure algunes fotos antigues de BCN, així com part de història de Hostafrancs.

Mercè Vallejo ha dit...

Bon testimoni d'una època. Un aclariment: l'edifici de la Duana Vella encara existeix, i encara és la seu de la delegació del govern central. L'edifici obra Sagnier i Villavechia i Garcia Fària és un altre, que podem contemplar davant de les Drassanes, a la banda de mar.

JoRDi JVR ha dit...

Tens raó Mercè, em vaig fer un embolic...edito el post per no crear confusió.......gracies per avisar-me.

The Damned ha dit...

Malauradament no coneixía a quest autor. Molt bon post aquest. Aquesta es un aexcel·lent manera de gaudir una Barcelona que ja no tornarà mai més, i menys amb l'arribada de tanta gent forània, que fins i tot algunes costums es van ja perdent.
Per cert, crec que vaig llegir per algun lloc, que l'estatua del geni català, va cridar molt l'atenció per aquelles époques degut a les proporcions del membre de l'àngel. Tal va ser la revolada que el consistori, auspiciat pel clergat, m'imagino, van haver de tapar-li els atributs amb una fulla de parra. Fins que després es van retocar un parell de cops més fins deixarlos com avui els coneixem.
Salutacions.