***
Si existeix un bar emblemàtic de la Vila de Gràcia...
... aquest és el Roure.
Tot un clàssic que amb orgull i gràcia (mai mes ben dit) ha sabut conservar aquell ambient familiar dels bars antics de barri de tapes i menjars casolans de tota la vida que tant es troben a faltar avui dia.
El Roure funciona des de l'any 1889 i està situat a la Placeta de Sant Miquel (Lluis Antunez n.7), una modesta i tranquil·la plaça on es coneix que antigament va allotjar un dels cementiris de la vila de Gràcia i que ara mateix llueix una de les moltes fonts de canaletes existents de la ciutat
... i del mes enllà.
Google maps, Roure a esquenes
Mostra un mapa més gran
"Bar el Roble" senyala el seu rètol tot i que ningú el coneix aixi.
El Roure sempre és i serà Roure i no li cal cap llei de normalització.
Tot plegat 121 anys d'història, moltes 'mogudes' Barcelonines i de tota mena s'han d'haver viscut dins les parets aquest mític local que demés de bar ha estat i és seu social de diferents entitats culturals i esportives de Gràcia. Tot un supervivent que mereix gran respecte.
El Roure es un bar suficientment gran, ample, d'aquells de barra clàssica de fusta i mes de 20 taules.
Un gran assortiment de tapes i plats casolans a disposició són servits pels seus atents i experts cambrers... uns cambrers d'aquells que no es fan gens d'esperar, que atenen comandes a bon ritme i excel·lent tracte al client.
El Roure es un bar suficientment gran, ample, d'aquells de barra clàssica de fusta i mes de 20 taules.
Un gran assortiment de tapes i plats casolans a disposició són servits pels seus atents i experts cambrers... uns cambrers d'aquells que no es fan gens d'esperar, que atenen comandes a bon ritme i excel·lent tracte al client.
·
Unes anxovetes i unes braves...
acompanyat de bona gent i bon ambient...
...tot un luxe de vermutet!...
...i 100% Gracienc...
... llarga vida al Roure!
.
...i tant!
***
12 comentaris:
Cert! M'hi deixo caure de tant en tant...
Un lugar totalmente recomendable.
Me ha hecho gracia el texto; "una de les moltes fonts de canaletes existents de la ciutat ... i del mes enllà."
Cierto fuentes de canaletas, hay muchas por la ciudad (en mi blog hay una entrada con la de Horta)y unas cuantas repartidas por todo el mundo.
Un abrazo.
¡Ospes! Encara hi existeix aquest bar? Doncs no hi he passat jo hores al matí, després de sortir de treballar... Quan hi anava hi havia un senyor molt vellet (crec que ja deu ser mort) que obria sempre molt puntal i a vegades s'empipava perquè ja l'estavem esperant.
Gràcies company per recordar indrets que quedan per sempre gravats a la memòria.
Una abraçada, Jordi.
Albert
veí crec que tu i jo hem coincidit en més d'un lloc!
APU, cierto recuerdo tu post, la gente se extraña pero es asi...y es más, no es tan dificil llegar a comprar una de ellas, si se cuenta con suficiente dinero y espacio necesario donde ubicarla, claro.
Albert, si senyor recordo l'home vellet, ja fa temps que no s'el veu. Per lo demés el bar el conserven igual que sempre... cosa d'agrair.
salut! company.
Es muy importante que lugares así permanezcan, son parte de nuestra historia. Me ha encantado tu entrada.
Petons!
Encuriosida pel anar a fer un cafetó. Importantíssim que llocs com aquests perdurin. Desde la Terraferma salutacions.
Aquí vaig fer el primer petó a la que seria la meva dona. Entranyable bar.
El millor bar de Gràcia, tradicional, bo, familiar, vilatà, un ambient excel·lent i una bona relació qualitat-preu!
Vaig entrar allí abans que a casa meu i com aquest lloc, cap!
Que segueixin vius aquests llocs encantats de la vila!
Hola a tots, en aquest bar es reunia el meu avi, abans de la guerra per fer les juntes del club de fútbol Gràcia. Sembla que ell n'era el president durant una època
Jordi, la gent de Salvem la Rotonda (http://www.larotondabarcelona.com/) estarien interessats en que els hi pubiquis alguna cosa d'aquest edifici. S0estan mobilitzant per evitar la destrucció d'aquest edifici.
Teniu fotografies antigues? L'avi matern d'una tieta meva, que té 92 anys i que viu i ha viscut a Gràcia tota la vida, va ser propietari del Roure. La meva tieta explica que quan era un nadó la posaven a dormir en caixes de xampany mentre la família feinejava.
Aquest senyor es deia Josep Borràs i Rovira, havia nascut a Vallirana i va tenir El Roure d'ençà que va arribar a Barcelona (tot just començat el segle XX) fins als anys 30. El va traspassar perquè tenia dues filles i no estava ben vist aleshores que els bars fossin portats per dones.Tota la família va viure allà fins que les filles es van casar. Aleshores va comprar una casa vella al carrer Goya, la va fer tirar a terra i en aquell solar va fer construir un edifici de 3 pisos. Al principal hi vivia en Josep Borràs i la seva dona, Dolors Suriol i Jové (també de Vallirana) i als altres dos pisos hi van viure les filles amb les seves famílies.
Durant la guerra va morir Dolors Suriol (probablement d'un càncer) i també (al front) el pare de la meva tieta. Ella i la seva mare van anar a viure amb l'avi.
Josep Borràs I Rovira va morir el 1963.
Per cert la meva tieta és l'àvia d'en Guillem Gisbert i "la senyora Manresa"de la cançó de Manel
Josep Borràs Rovira era el padrí de la meva mare, tiet del meu avi. La meva mare el recorda perfectament i també a les filles i netes (Eulàlia i Angelina) Té molt bons records del seu padrí .
Publica un comentari a l'entrada