1 de maig del 2010

Aspectes i personatges de Barcelona. (1964)

·
Dirigit per : Carles Barba
Any : 1964
(Muntatge: 1975)
Duració : 25 min.
Sinopsi : Àcida crónica de la vida barcelonina dels anys 60.

Carles Barba i Masagué (Terrassa, 21-03-1923)

El seu cinema constitueix un autèntic documental de l’època franquista. Anava d’un extrem a l’altre de Barcelona. Tenia el mateix interès per retratar la societat burgesa que freqüentava el Club de Polo, a la part alta de la Diagonal, que el retrat de les condicions de vida dels immigrants de Can Tunis, on per cert, s’hi va fer acompanyar per Francesc Candel, l’autor de “Els altres catalans”. A ell li va importar sempre reflectir les diferències de classe social, entre aquella gent que les passava tan negres i aquells altres que anaven per la vida carregats de medalles.

Un autèntic "retrospecter", gravat des d'un punt de vista lliure i independent, totalment subjectiu i molt refrescant, d'aquella Barcelona dels '60 (64) i els seus diversos personatges del moment.

Ironia amb bon humor, un bon repàs mostrat en alta qualitat d'imatge a tot color i un so molt decent... idoni per a fer un petit viatge en el temps i recuperar algunes sensacions oblidades... almenys una estoneta.




Aquesta joia també es pot baixar sencera del "ruc" des d'aqui:
(Elink) Aspectes i personatges de Barcelona.avi

15 comentaris:

Júlia ha dit...

Encisador!!!

Júlia ha dit...

Uf, que joves són tots!!! M'ha encantat, mercès per penjar-lo, a veure si no ets tan car de 'veure'!!!

David ha dit...

Un molt bon document! El contrast entre les classes poderoses i les més desfavorides s'expresa pel contrast d'imatges més que no pas per la narració. I, per bé que el to respecte als franquistes que hi apareixen és prou amable (coses de l'època, suposo) el film m'ha encantat. Gràcies!

Esther ha dit...

M'he quedat enganxada al monitor! Malgrat les limitacions imposades per l'època, té un punt de cruesa que avui seria impensable; fa servir adjectius contundents que gairebé fan mal a les nostres orelles, adormides en braços del llenguatge políticament correcte...
I en un cop d'ull fa un bon retrat de la vida "real" en aquells anys. Jo el faria passar a les escoles.
Gràcies!

Galderich ha dit...

Fantàstic reportatge! Un repas a tot el que fou Barcelona l'any que vaig nèixer. Moltes gràcies perquè és un document únic i extraordinari!

pratinsky ha dit...

Si la "narració" es del 1964, realment es molt valenta, entra bastant "a sac" amb algunes patums locals. Per posar-ho en context mundial, era l'any que triomfaven els Beatles. Vaja un fantàstic reportatge.

Ksawery ha dit...

¡Colosal vídeo! No deja títere con cabeza. Una mordaz crítica a la época en un momento delicado. Ojalá hoy en día se diesen este tipo de "mordiscos" a la "suciedad" que nos rodea en vez de tanta telebasura.

Dani ha dit...

Un vídeo genial! Felicitats per la troballa!

JoRDi JVR ha dit...

Júlia: content de que t'hagi encantat...sabia que t'agradaria perquè sempre ens has parlat molt be del -alegre paralelo-... tots dos 'docus' tenen certes semblances i també son del mateix any '64...(si puc algun dia el penjaré sencer per aquí)....apart, demanar-te disculpes per la meva tardança :-( ....i desitjar-te una bona presentació de llibre a Sant Boi!

David: si, suposes be, poca broma és podia fer.. de totes maneres, mostrant el fort contrast visual entre 'els que tallaven el bacallà' i els mes desafavorits, ja fotia una bona mossegada a tota aquella societat carca i a la falsa moralitat que existia... el clero rep bastanta canya en la narració.

Esther: Totalment d'acord... la narració es molt bona, un bon humor, molt nostre amb to poètic...agredolç i contundent... compara-ho amb les narracions que feien, en aquells temps, al NO-DO...uf..
Existeix algun altre film d'en Carles Barba on també utilitza aquest tipus de narració sarcàstica.

Galderich: Jo també soc del '64, és una passada poder veure com era la nostre ciutat i tot l'ambient a l'any que varem néixer, i no se tu...però jo poca diferencia veig amb els records que tinc d'aquells temps quan ja vaig començar a tenir consciencia.

pratinsky: ...tinc lleu sospita de que la narració va ser afegida posterior-ment a l'any '75, per alguna data que he vist referida al film... el recull d'imatges si és del '64... de totes maneres es molt valenta.

Ksawery: me quedo con tu descripción!... muy buen resumen del video. Si se hiciera, hoy dia, un video con esos aires, bien parido y con agallas, enfocando a los tiempos que vivimos en la ciutat, con Hereu y la panda de vividores que sufrimos de aqui y allà... seguro que les sentaria como una buena patada a los cojones.

Dani: Felicitats a tú pel llibre.... ja el tinc ;-)

... dir de pas, a tothom, que aquest curt va sortir emès, cap a l'any 2003, pel canal 33 dins una serie documental anomenada CRÒNICA D'UNA MIRADA, magnifica recopil·lació de diferents films i documentals del Cinema Independent català dels 1960-1970...temps després tota la serie va sortir a la venda en un pack de 6 dvd's.

...si el film del Carles Barba és bo... poca broma amb la serie... :-)
http://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1017&t=64571&p=809840

emilio ha dit...

El video es interesante de ver y oir. Felicidades y gracias- Ojee la hemeroteca de la vanguardia para saber cuando murió el noble que entierran al final del video. Felipe Bertrand y Guell murió el 26 de agosto de 1965. Del palacio donde lo sacan en coche funebre no me ha sonado... diria que ya no existe. En la Vanguardia he leido; "era hijo del jurisconsulto don José Bertrán y Musitu,
ex ministro del Gobierno, y doña
María Cristina Güell López, hija del primer conde de Güell...." Cada uno de estos apellidos son pura historia de Barcelona.

JoRDi JVR ha dit...

Hola Emilio, Felipe Bertrand y Güell tambien sale, en vida, por el minuto 07:20 del video.... tambien me fijé, en el detalle que luego sale la noticia de su muerte filmada en la portada de la Vanguardia... parece que murió repentinamente.

He buscado lo que me comentas y es cierto, murió el 65, asi que el año del video no es realmente el 64... parece que la recopilación de imagenes se hizo durante esos años 64-65.

Dejo la portada de la vanguardia de ese dia, la misma que sale en el film... y tambien la hoja 4 donde se cuentan bastantes datos de este hombre, un personage -del règim-... que hasta tiene una calle de barna dedicada con su nombre.

http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1965/08/26/LVG19650826-001.pdf


http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1965/08/26/LVG19650826-004.pdf

En cuanto a su palacio: en este escrito se puede leer que estaba en San Gervasi... he buscado y no he encontrado ni rastro de el... asi que ni idea si aun existe....

http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1965/08/27/LVG19650827-019.pdf

Gracias a ti por aportar esas observaciones tan interesantes!

emilio ha dit...

en el libro "-El Putxet. Memòries d'un paradís perdut" de Elvira Farreras lei algo sobre la familia Bertrand-Musitu. Tenian una gran casa en el Putxet, quizas la que sale en el video. Durante la guerra civil fue ocupada, no recuerdo por quien, pero eran seguro antifranquistas. Y el propietario de la casa, el tal Musitu, la mandó bombardear para purificarla. Tremendo. El tal Musitu tiene historia, carlista, catolico y derechista radical, organizó la red de espionaje franquista en Barcelona durante la guerra civil. Tambien era propietario de la casa Musitu, estaba en el cruce paseo de gracia-diagonal, donde ahora está la torre del DeutcheBank.

(http://www.elpais.com/articulo/agenda/Elvira/Farreras/Valenti/escritora/cronista/Putxet/elpepigen/20050330elpepiage_7/Tes/)

Patxi ha dit...

La sonorización del documental es casi seguro posterior en varios años a las imágenes. Se puede escuchar, por ejemplo, el tema de acordeón de la película "Amarcord", de Fellini, que es del año 1973, con esa asociación de la pobreza y bohemia de la película y el tema musical.
Una joya de documento. Gracias

JoRDi JVR ha dit...

Emilio, tremendo lo del bombardeo.
Felipe Bertran y Güell era hijo de Josep Bertran i Musitu y de Maria Cristina Güell y López (nieta de Joan Güell y Antonio López -el esclavista- y hija de Eusebi Güell) ...toda una estirpe que tiene su historia. El propio Felipe tambien siguió haciendo funciones de espia para el regimen, escribió un libro (agarrate) "Preparación y desarrollo del Alzamiento Nacional y Rutas de la Victoria" ...toda una declaración de sus ideales. El "misterioso" palacio tiene todas las pintas que era ese del Putxet... el de su familia.

JoRDi JVR ha dit...

Patxi, has dado en el clavo! no me fijé en la inconfundible y acertada melodia...es un dato clave.

No estaba seguro de la fecha de edición del video y a raiz de esto he buscado y he llegado a la conclusión que la edición y montaje, de las imagenes grabadas en el 64-65, se hizo el año 1975.

El titulo completo del video es: "Aspectes i personatges de Barcelona 1964" y mostraba imagenes de 10 años atrás con la narración y montaje musical añadido en el año 75.

Gracias a ti por fijarte y darnos a conocer este detalle tan bueno.