8 d’abril del 2008

Es la nao de Kobe la nostre Santa Maria?


En el post referent a La Santa Maria, que fa alguns dies vaig penjar, deixava algunes dades per confirmar, sobre tot del destí final de la nao.
El tema va despertar interès i gracies a col·laboracions d'altres blocaires: David i Daniel i una mica de recerca per la xarxa, poc a poc estem esbrinant què se'n va fer de la Santa Maria de Barcelona.

Aquestes son algunes dades mes que he anat trobant últimament i que aporto al tema.

La nao de Barcelona va ser víctima de diversos intents d'atemptats per part de Terra Lliure, un d'ells al 13 de Juny del 1987:
"colocación de dos artefactos explosivos".
Fins que finalment ho van aconseguir l'any 1990
"23 de mayo 1990: artefacto explosivo contra la carabela Santa María en el puerto de Barcelona. La explosión causa graves desperfectos en la nave. Esta acción se realiza como respuesta a la celebración del V Centenario del Descubrimiento de América."
Font: www.guardiaciviladgc.com

D'aquesta historia no se'n va parlar gaire en la època i costa trobar informació clara.
Desprès dels fets sembla que la nao fes nosa en aquells temps de re-diseny preolímpic que va patir la ciutat. No va haver interès per reconstruir-la i se la van treure de sobre per poder construir, en el lloc on estava, la passarel·la d'entrada al Maremagnum.

Durant el V centenari de Colom al 1992 es van fer diverses rèpliques de les 3 Caravel·les, a fi de fer el viatge que Colom va emprendre fa 500 anys.

Segons indica aquesta noticia amb data 04/05/1990, en una iniciativa privada, el productor i director de cine japonès Haruki Kadokawa va fer construir una rèplica de la Santa Maria, tal i com era la antiga nao, a les drassanes Viudes de Barcelona, per repetir el recorregut que tenia pensat Colom inicial-ment, col·laborant amb el V Centenari.
El V Centenario reconstruye la nave 'Santa María' para el cineasta Kadokawa
I així va fer el seu viatge per mar aquesta rèplica, ella sola, fent escala tal i com recorda aquesta placa a San Salvador (Bahamas) en una de les seves escales.
Placa Viatge



Desprès d'aquell viatge la rèplica de la Santa Maria va quedar exposada a l'entrada al Museu Marítim al Meriken Park de Kobe Japó, lloc on es troba avui en dia.
Al 2004 va patir un altre incendi allà a Kobe, tal i com es diu aquí:
Fire damages Santa Maria

Queda clar que quan surt la noticia de que el cineasta l'estava construint (04/05/1990), encara no s'havia produït l'atemptat final (23/05/1990).
Pot haver un possible error de dates?
Molt indicava que podria ser aquesta la nostre nao, o el que queda d'ella, però encara no he trobat cap noticia que en parlés del tot clar per confirmar-ho.
Per saber si la van restaurar, si la van desballestar, la van
tornar a fer tota de nou o si la van reconstruir aprofitant la antiga estructura, faria falta saber opinions d'experts en el tema.

Altres rèpliques es van fer durant el V Centenari que van sortir des de Palos de la Frontera...i per cert van resultar un fracàs, no com la de Kobe que va arribar al seu destí final.
Las carabelas de la discordia: España vs EEUU

Polvo y olvido para las naves de Colón

La Nostre Nao Santa Maria fou construïda el 1950 en els "astilleros Lacomba de Valencia" i es va fer servir per a el rodatge de la pel·lícula "Alba de America" l'any 1951.


Diuen que aquesta pel·lícula va ser una superproducció de CIFESA que va acabar en fracàs de taquilla, un desastre econòmic que va sumir a la companyia en profunda crisi fins que el 1956, l'empresa va tancar definitivament.
En aquest altre web es diu que temps desprès la mateixa nao va aparèixer a dos pel·lícules mes:
"Christopher Columbus" i "The Last Voyage of Sinbad":
www.timedesign.de

Dono gracies també a Lletraferit i totes les dades interessants que ha aportat en el fil que vaig iniciar a bdebarna, La caravel.la de Colom
...i tal com ell bé diu: no era una Caravel·la...era una Nao.

12 comentaris:

Vida quotidiana ha dit...

Merci per la dada addicional que dónes. Sembla ser que aquest fou el tret de gràcia a aquesta atracció turística, ja que la deixà força malmesa i era el quart atemptat que patia.

Continuo la recerca :)

Anònim ha dit...

En primer lloc moltes gràcies per aquesta página.
En quant la Santa Maria la veritat és que tinc informació contradictòria, jo vaig veure un documental d´un director amateur, no si es deia Joan Olivé (no recordo el nom) en que es veia la construcció d´aquesta caravel.la i com la van a portar a la Fira Mundial de Nova York del l´any 1964, per tant no sería la que sortia a la pel.lícula "Alba de América". Aquest curtmetratge va ser emés per barcelona televisió farà uns deu anys.
Bé, en tot cas és un misteri així com la seva desaparició lamentable.
A l´any 95 es van trobar les seves restes a Arenys de Mar. Molt trist tot, la veritat. Encara la recordo quan vaig al port

JoRDi JVR ha dit...

roark...gràcies a tú pel teu comentari.
En quant la Santa Maria i la seva confosa història...dona molt per parlar-ne.
Desconeixia aquest documental...m'agradaria molt veurel.
La peli "Alba de América"
es va fer el 1951 i la nao es va construir un any abans... pot ser que la que vas veure en el documental es tractés d'altra reproducció. La Santa Maria del port deien que era una reproducció aproximada incapaç de navegar...hi avia uns blocs de ciment enormes i pesants al celler, ja que no tenia la mes mínima quilla, per aguantar-se dreta.
Es diu que van remolcar les restes fins devant les costes del Maresme i alla van enfonsar el vaixell...però aquest fet el van amagar, no sen va sentir parlar però pel que sembla així va ser. tot plegat una llàtima.
Saluts company!

Anònim ha dit...

Hola Jordi i perdona que et respongui tant tard. Vaig consultar a Barcelona Televisió si podia demanar una còpia d´aquest curt però em van dir que és impossible ja que qui tenia els drets va morir, per tant ara per ara no em puc fer amb una còpia. Aviam si algún dia apareix pel Youtube, s´assemblava molt...

Com a curiositat es pot veure a la pel.lícula "El Fabuloso Mundo del Circo" (1964),encara que no molt bé. de lluny i poquísima estona. No sé si en alguna altra pel.lícula rodada al port es podria veure.
Felicitats per la pàgina, salutacions!

Excelsior ha dit...

Voldria dir que la nau Santa Maria de Barcelona es va portar en una draga mar endins, fins una fossa on es deixà caure. El mateix procés es va seguir amb unes Golondrinas dels anys 30 que van trobar sota el port vell quan s'allargava la canonada que acaba amb la riera de Les Rambles.
Font: un "buzo" del Port de Barcelona l'any 1991-92

Crimloc ha dit...

Hola Jordi, y bravo por tu blog. He vivido en Barcelona en los años 80 y 90, y me acuerdo muy bien de la nao de Colón.

Tengo que aclarar una cosa, pues Excelsior se equivoca. La Santa María que se hundió sí que era una carabela, pero se hundió en 1945 y por accidente, mientras la trasladaban para que fuera reparada. Había sido construida para la Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929 y acabada la exposición estuvo en el puerto de Barcelona hasta 1945, año del accidente.

La carabela de nuestra infancia fue construida en 1950 para la excelente película "Alba de América" (1951) y tenía castillo de proa, así que era nao y no carabela. Estuvo en Barcelona de 1952 a mayo de 1990. Después del cuarto atentado, en mayo de 1990, la pusieron en dique seco, fuera de la vista del público, y finalmente, en 1994, la desguazaron (una verdadera pena). Aquí tenéis el artículo que menciona el desguace :

http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=34412367

Este fue el verdadero fin de nuestra querida nao de Colón.

Crimloc ha dit...

Por cierto, Roark, la carabela expuesta en Nueva York en 1964 y 1965 tampoco era carabela, también era nao, y fue ordenada construir en 1963 por José Maria Martínez Hidalgo, quien entonces era director del Museo Marítimo de Barcelona. No sé cual fue su paradero. Unos pocos años más tarde, en 1968, se botaba en el puerto de Barcelona otra nao, pero esta vez por encargo del gobierno de Venezuela. Me imagino que esta otra réplica sigue allí...

Crimloc ha dit...

Sabed que ha habido muchas réplicas de las tres naves de Colón:

- Las primeras fueron construidas en 1892 para la Exposición Universal de Chicago de 1893. En 1892 rehicieron el viaje de Colón, a modo de homenaje. España se las regaló al gobierno estadounidense, quien vendió la Santa María. Sirvió de reclamo comercial para una tienda o unos grandes almacenes... y ya no sé más. De las otras dos tampoco sé como acabaron.

- En 1929: la Santa María de la Exposición Iberoamericana de Sevilla, hundida en 1945, aparentemente en Arenys. Esta fue la única en estar concebida como una verdadera carabela, sin castillo de proa, pero los expertos están casi todos de acuerdo en que era una nao.

- En 1950: la Santa María de "Alba de América", construida en Valencia. Salvajemente vandalizada entre 1987 y 1990 y desguazada en 1994 por ser demasiado caras las reparaciones.

- En 1987 un tío que se llama Vital Alsar hizo construir una réplica de la Santa María e hizo él mismo la travesía atlántica a bordo.

- En 1989 la reina Sofía rompió una botella de cava sobre otra réplica de la Santa María. Construida en Barcelona para la expo de Sevilla. La Niña y la Pinta fueron construidas en Andalucía. Igual que se hizo en 1892 en 1992 estas tres naves rehicieron el viaje de 1492. Están expuestas en el muelle de las carabelas, en Palos.

- En 1991 el japonés Haruki Kadokawa hizo otra réplica de la Santa María, también en Barcelona, para ir de Barcelona a América y de América a Japón. Expuesta en Kobe esta nao sufrió un incendio en 2008.

- En 1992, justo a tiempo, Ridley Scott acabó de hacer construir la Niña y la Pinta en Inglaterra para su película con Depardieu, estrenada por los pelos en el momento mismo del centenario. La Santa María la había comprado en Brasil, donde había sido construida por otra iniciativa, pero no sé por quién ni por qué.

JoRDi JVR ha dit...

Hola Crimloc, has dado en el clavo, justo lo que buscaba... una noticia que hablara del triste destino final de nuestra Nao Santa María.
Cuando yo hice este post aun no existía la maravillosa hemeroteca de la Vanguardia y después no se me ocurrió usarla para rebuscar mas datos acerca de la Nao.

En el articulo que nos muestras se pueden ver bien claros los motivos de la discreción del caso y como llegaron a su desguace. Ciertamente, una vez retirada de la vista, se habló bien poco de ella, creando una serie de leyendas urbanas y confusiones acerca de su turbio final.

En cuanto a la carabela Santa María que mencionó Excelsior, (al cual mando un saludo y agradezco su colaboración) he de decir que desconocía su existencia... y por lo que veo estuvo bastantes años en el puerto de BCN. Supongo que debe ser esa la que se conoce que está hundida en la costa del Maresme.

Muchisimas gracias por aclarar el tema y poner luz a este asunto Crimloc.
... un abrazo!

Crimloc ha dit...

De nada, Jordi. La verdad es que de las muchas fotos que tú y Kar habéis incluido en vuestros blogs, hay algunas que habéis presentado como la nao que conocimos en los años 80 y primeros 90... cuando en realidad son fotos de la carabela que se hundió en 1945. Como los dos barcos estuvieron en el mismo muelle en el puerto, pues podría ser fácil confundirse con las fotografías, pero si os fijáis un poco veréis que la carabela de 1929-1945 no tiene castillo de proa (no tiene "varandilla" sobre la parte de delante) mientras que la nao de 1950-1990 sí que tiene castillo de proa (con la varandilla propia del castillo). Estas dos "carabelas", las dos de Barcelona, es al menos fácil distinguirlas. Bueno, acabaré diciendo una cosa : ya verás como las carabelas y la nao de Palos nadie las quema. Si es que en Cataluña somos tan listos... I mira que a Catalunya hi he passat un munt d'anys de la meva vida, mira que me l'estimo aquesta pobra, bruta, trista, dissortada terra... però la tonteria va molt lluny, i sembla que amb els anys les coses no s'estàn arreglant... au! fins a una altra, company!

Josep Maria Castellví ha dit...

Per aquells a qui els hi pugui interessar, aquest enllaç els permetrà connèixer el final de la famosa caravel.la del port de Barcelona.

http://youtu.be/lHSxGGtOL30

Salutacions

Josep Maria Castellví ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.