La Gran Guerra (1914 a 1918), més coneguda com la 1ª Guerra Mundial o la guerra de les trinxeres va encuriosir a molts barcelonins que van viure al marge tots aquells anys de gran conflicte Europeu, tant com per a fer-hi un espai public dedicat amb tota aquella escenografia.
Foto de l'exposició temporal al MHCAT. La gran guerra en imatges 1914-1918
Així va ésser que l'any 1916 es va inaugurar un Museu al parc del Tibidabo que reproduïa l'escenari de la guerra europea amb diorames a escala natural, uniformes, armes, municions i una ambientació que recreava aquelles sinistres trinxeres de terra humida, boira i foc enemic.
L'entrada a 50cts. donava dret al museu i a una simulació panoràmica de Barcelona enllumenada per fogueres aparentant l'incendi de la capital en guerra. Una gran atracció molt ben decorada de les moltes que s'oferien al Tibidabo al mateix temps com el ferrocarril aeri i el tren de muntanya .
...anys desprès vindria l'atalaia (1921) entre d'altres
Actualment l'únic museu militar existent a Barcelona està en fase de desmantellament.
Dedicar un museu a la guerra avui dia es del tot impensable i políticament incorrecte, però en aquella època aquell desaparegut museu era vist com una gran atracció per a molts Barcelonins.
Anteriorment va existir a Barcelona un altre museu dedicat a la guerra i les armes anomenat Armeria Estruch i que va funcionar des del 1888 al 1903 amb 1.300 peces en exposició en un local a la Plaça Catalunya. Al 1903 van tancar les portes davant la reforma de la plaça i van vendre la col·lecció a França, davant el desinterès municipal ...actualment passa el mateix amb les peces exposades al Museu Militar de Montjuïc. Una llàstima tot plegat ...tots tenim un passat i ens agradi o no, cal recordar-l'ho.
El que assota segueix es un article de JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS aparegut el 11-01-2009 al diari El Pais, il·lustrat amb algunes postals del fotògraf Lucien Roisin que he trobat per la xarxa, les úniques que es coneixen d'aquest oblidat recinte i així de pas poder recordar la seva existència.
La Gran Guerra en el Tibidabo
Barcelona dedicó a la I Guerra Mundial un museo que cerró en 1940
JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS - Barcelona
EL PAÍS - 11-01-2009
"¡Al Tibidabo! ¡Al Tibidabo!", animaba la publicidad de un periódico el 23 de junio de 1916 a los barceloneses para que subieran al parque de atracciones de la montaña durante la verbena de Sant Joan.
El anuncio proponía pasar la noche bailando los ritmos de moda acompañados por una banda de música, viajar en el único ferrocarril aéreo del mundo, ver películas en un cinematógrafo, comer en los restaurantes abiertos toda la noche, pasear en el carrusel eléctrico y visitar el Museo de Guerra, que el 13 de febrero se había inaugurado en los sótanos del edificio del Gran Mirador. Desde allí, a más de 500 metros de altura, se vería la ciudad alumbrada por las hogueras como si estuviera incendiada tras un bombardeo, decía la publicidad. La visión sería perfecta con ayuda de los anteojos, la primera atracción de la montaña, que desde 1904 funcionaban al introducir 10 céntimos.
El día de la inauguración del museo, una escueta crónica periodística enumeraba lo que allí podía verse: "Interesantísima exposición de la guerra actual: la vida en las trincheras, planos de relieve de los teatros de operaciones,
el gran obús de 420 milímetros, bloque que representa el oro que gasta Inglaterra cada día (sic), modelos y detalles de material de guerra,
la Cruz Roja en las ruinas de la catedral de Soissons convertida en hospital provisional, etcétera".
Varias postales del fotógrafo Lucien Roisin constituyen el único documento gráfico de este museo prácticamente desconocido para los barceloneses de hoy.
Vista General 
Antonio Lázaro, que desempeñó diferentes cargos en el parque hasta que se jubiló en 1985, explica: "El museo tenía una finalidad eminentemente didáctica, ya que si bien se reproducían diferentes elementos que se daban en la realidad bélica, como trincheras e incluso el famoso cañón alemán Gran Berta (hecho de cartón, con gran realismo y a escala real), también se reproducía un hospital, que ponía de manifiesto el sufrimiento que producía la guerra".
Cocina 
Desde 1914 las mayores potencias mundiales se enfrentaron en la I Guerra Mundial, un conflicto que acabó con la vida de 10 millones de soldados de los 70 que fueron movilizados. España se mantuvo al margen, pero la guerra sedujo a muchos. Es el caso del ingeniero militar Marian Rubió, que escribió más de un centenar de crónicas sobre la guerra en La Vanguardia y que no dudó en hacer referencia al conflicto en el parque de atracciones que se construía en el Tibidabo, tras ser nombrado director técnico y gerente por su propietario, el famoso doctor Andreu.
Cuarto de oficiales. 
El museo pronto se convirtió en visita obligada de todos los que ascendían a la montaña porque llamaba "la atención de los inteligentes", decía la prensa. Personas normales, tras pagar 50 céntimos de entrada, y autoridades: gobernadores civiles, jerarquía eclesiástica y visitantes extranjeros (suponemos que gratis), recorrían las instalaciones y admiraban los materiales de guerra y los escenarios y mapas en relieve, que se iban incorporando a medida que avanzaba el conflicto: de la larga batalla de Verdún, de la guerra en Rusia, de Rumania, del combate naval o del conjunto de Europa y Asia.
Entrada a las trincheras 
Al acabar el conflicto el museo continuó abierto. En 1921 se inauguró la gran atalaya de 50 metros y en 1928 el aeroplano, dos de las atracciones que siguen funcionando y dan personalidad al parque. Ese mismo año el museo incorporó un ejército formado por 15.000 miniaturas de plomo, realizadas por encargo de Arturo Llovera, que fue calificado de "curiosísimo espectáculo".
Galeria aspillerada
El museo permaneció abierto durante la Guerra Civil, periodo en el que siguió recibiendo visitantes (suponemos que mientras el frente estuvo lejos de Barcelona), y parte de su material fue empleado en exposiciones por el Comisariado de Propaganda de la Generalitat. Con la instauración de la dictadura, el museo del Tibidabo fue clausurado en 1940.
Paso blindado 
Antonio Lázaro recuerda que en 1977 todavía se conservaban decorados y planos del museo en los almacenes del parque.
Las figuritas del "ejército Llovera" encontraron un lugar para exponerse en las salas del museo militar de Montjuïc tras abrir sus puertas en 1963. Ahora esperan desfilar en un nuevo escenario.
Repuesto. 
Ramal de mina.
Tres museos militares
Barcelona no ha tenido suerte con sus museos militares. En 1888 el financiero José Estruch inauguró el Museo Armería Estruch, con 1.300 piezas, en un local de la plaza de Catalunya. En 1903 cerró sus puertas ante la reforma de la plaza y vendió la colección a Francia, ante el desinterés municipal. El Musée de l'Armée de París exhibe parte de estos fondos. El museo del Tibidabo fue cerrado por la dictadura franquista en 1940. En 1963 abrió un nuevo museo militar en el castillo de Montjuïc, la otra montaña de la ciudad. Ahora ha cerrado sus puertas para reformarse y convertirse en centro para la paz.
9 comentaris:
Anglaterra té importants museus de la guerra i per a mi és un gran error desmantellar el de Montjuïc que té una col·lecció important, donacions de particulars (entre els quals les d'un petit museu privat que havia estat al centre de la ciutat), quadres, moltes armes de factoria ripollesa (en alguns segles, els del bandolerisme, el nombre d'armes per habitant a Catalunya era impressionant) i d'altres estris. Reconvertir el discurs és molt més important que desmantellar, és el que han fet a Anglaterra on hi han afegit, per exemple,als museus, informacions sobre persones pacifistes que van ser condemnades per no voler anar a la guerra, per desertors. No hi ha millor manera de tractar la pau que parlar amb objectivitat de la guerra i la violència, però aquí sembla que destruint les coses fem com si no haguessin passat, mala política, això sí que és políticament incorrecte. Només li havien de canviar el nom una mica i fer un discurs més objectiu i dinamitzar la col·lecció. Així tindriem un lloc per als monuments franquistes també desmantellats, amb els quals no se sap què fer. Crec que explicar en un museu coses com el bandolerisme, la guerra civil, les guerres mundials, el carlisme... atenent a les armes i a les tragèdies que van provocar però també intentar explicar la diferent mentalitat de cada època seria molt i molt interessant. M'espanta pensar el bunyol bonista que faran al castell.
Gràcies per a donar-nos una notícia que desconeixíem del tot. S'hauria d'investigar tota aquesta sèrie de museus petits i particulars que eren molt visitats pels barcelonins com el Museu de curiositats mèdiques Roca del Paral·lel. Suposo que el Museu de Cera deu ser l'únic que a sobreviscut als museus de disseny impecable.
Per cert, Júlia, m'estalvies una reflexió que millor no l'hagués pogut fer. Definir el nou museu de Montjuïc com el museu del bonisme és la millor definició que se li escau!
Ostres! No en sabia res d'aquest Museu de la Guerra al Tibidabo. Molt bon post.
Un post excel·lent, com sempre. Tampoc coneixia aquest museu del Tibidabo. Per altra banda estic d'acord amb la Júlia, el Museu de Montjuïc no es deuria de desmantellar i menys enviar part de les peces exposades a altres museus fora de Barcelona. Particularment em sembla que l'Ajuntament en fa un grà massa. El fet d'exposar armes no vol dir fer apol·logia de la violència, sino, tal i com estava concebut aquest, mostrar uns estris del passat, una part de la nostra història que ha estat moneda corrent durant molts segles, i que per desgracia avui estant tornant a les mans de qui no deuen estar. No hem de polititzar amb alló que es patrimoni de tots. Per qué no ens pregunten a tots els ciutadans si volem que el retirin aquest museu?
En fi...
Una salutació
AMB AIXO DEL "PROGRESISME" I LO POLITICAMENT CORRECTA,HAN FEM UN GRA-MASSA.
PER CERT, AL HISTORIA DE CATALUNYA,EN AQUEST DIES, SI EXPOSA UNA COLECCIO DE FOTOGRAFIES,DE LA GRAN GUERRA.
JUGANT AMB BACN.
Moltes gràcies pels comentaris i per afegir-te a la llista. Estaré molt content de veure't per alli. Espero poguer fer un blog força interessant i que agradi a tothom.
Ademés es evident que quan a un li agrada una bona feina la donarà a conéixer, així que ha estat un plaer enllaçar-te.
Una salutació.
Albert
Et felicito per aquest darrer post sobre el Museu de la guerra.
Volia enviar-te un mail, però no he trobat l'enllaç. Com que veig que ets especialista en coses antigues de Barcelona, avui precisament jo he penjat un post al meu Bloc sobre l'antiga plaça de Lesseps, i parlo de l'antiga rambleta i del tramvia jardinera, i també m'hagués agradat poder incloure una foto d'aquella magnífica marquesina modernista que cobria l'entrada del metro de Lesseps, on hi havia un gran ascensor tipus montacargas que et baixava fins baix de l'estació. Tu tens alguna imatge? o saps on la podria trobar?. Moltes gràcies i endavant amb el teu bloc tant interessant.
Salvador, t'he enviat un mail i unes fotos que espero et serveixin.
En quant a la desaparició del Museu Militar de Montjuïc no tinc paraules. Per a mi es com perdre un important record, un museu que he visitat des-de ben petit i que s'ha mantingut quasi be igual com era sense grans canvis i que el fals progressisme que vivim convertirà (el que ens vulguin deixar veure) en un insípid espai envoltat de disseny modern i ben segur perdent tot el seu encant.
Em fa molta por imaginar el que ens tenen pensat ubicar-hi en el futur recinte/museu per la pau...em temo lo pitjor.
En quant a la destinació de les peces s'en diu tot això que copio-enganxo d'un escrit que vaig posar a bdebarna fa un temps.
Part de les peces de propietat municipal es repartiran en diferents museus de la ciutat, com és el cas del Museu Frederic Marès, on anirà a parar el fons Marès, que inclou algunes armes, escuts, uniformes...
El Museu Etnològic acollirà la col·lecció de làpides amb inscripcions jueves.
La col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona que hi ha a les escales del museu militar es traslladarà al Museu d'Història de la Ciutat.
Algunes col·leccions son donacions de propietat privada. La seva destinació més probable, si els propietaris no les reclamen, són els magatzems del Ministeri de Defensa. O, si tenen sort, el futur museu militar de Toledo, on Defensa vol centralitzar tot el material museístic.
Les altres, majoritàriament armes, uniformes i banderes militars, se les endurà el Ministeri de Defensa, sense que l'Ajuntament mogui un dit per retenir-les allà. Prop de 1.500 elements inventariats són del consistori.
En el futur centre per la pau nomes s'hi exhibiran unes quantes peces "simbòliques".
Temps despres d'aquest escrit és va dir que gran part de les armes i armadure exposades a Montjuic anirán al futur museu militar del Castell de Figueres... tot plegat avui dia encara es una incognita.
...Ja res serà el mateix.
El Museo Militar es uno los lugares ya desaparecidos de Barcelona a los que guardo mas cariño.
De pequeño aquel lugar hacia volar mi imaginación hasta limites insospechados, cuando pienso en el Museo me imagino a mi mismo corriendo entre los cañones y tanquetas del jardín exterior y disparando a enemigos invisibles.
También recuerdo la advertencia materna de que no entrara en la garita de vigilancia que había en la puerta, que hacia siempre un olor a pis insoportable.
Muchos años después y ya mas crecidito me decidí a visitar el Museo Militar de nuevo. Por entonces ya sobrevolaba la amenaza pacifista. Lo visite un par de veces en estos últimos cinco años, y aunque estaba mucho mas descuidado que antaño, aun guardaba mucho de interés y tenia un encanto antiguo muy especial.
Mi ultima visita fue cuando leí que Ayuntamiento y Ministerio de Defensa habían llegado a un acuerdo definitivo. La visita fue tristisima, me encontré con un escenario patético. El Museo estaba descuidado, dejado de la mano de dios, y era ya entonces un cadáver agonizante. Los muebles acumulaban polvo, muchas salas estaban semivacias o cerradas y hasta los soldaditos de Lloveras parecían caer de tristeza. Los espacios dedicados a la Guerra Civil simplemente habían desaparecido, como si nunca hubieran existido la República y el ejercito de Franco.
Ese día decidí no volver a pisar aquel sitio nunca mas.
Vivimos en un país, Catalunya donde muchos de sus conflictos provienen de una Guerra (la de sucesión) vivimos en un Estado, España, donde muchos de sus conflictos se arrastran de una Guerra (la Civil) y vivimos en un continente, Europa, donde una guerra definió sus fronteras y sus ideologías (la guerra mundial)
Nada seria igual sin la historia militar del mundo, despreciar y olvidar nuestro pasado es condenar el futuro. Un museo de la Paz no es nada si no se recuerda como se llego a ella.
PD: Jordi, Desconec si ho sabies, pero la exposicio dels Soldaditos de plomo de Llovera(excelent treball artesanal de reproduccio d'una divisio del exercit espanyol de principis del segle XX) va estar exposada a la Avenida de la Luz, on va ser un exit de public, un diploma penjat a la Sala Llovera del Museu aixi o recordaba.
Publica un comentari a l'entrada