5 d’octubre de 2008

El Manicomi de la Santa Creu (1886-1986)

Un altre indret despaparegut de la nostra ciutat, ubicat a la Guineueta,
una zona de Barcelona que va estar totalment buida fins l’establiment del Manicomi de la Santa Creu a principis del Segle XX. Als anys 40 es va poblar lleugerament amb algunes cases disperses (Guineueta Vella), fins què als anys 60 ràpidament va nèixer el nou barri amb grans blocs de vivendes d’acolliment pels immigrants.
De l'antic manicomi solament queda l'Església i dos pavellons que són actualment la Seu del Districte de Nou Barris que inclou la biblioteca pública del districte i la seu de la Guàrdia Urbana. Tambien es mantenen les masies que abastien a l'Hospital; Can Masdeu, Can Ensenya i la Granja de la Sta. Creu.
La resta del recinte fou arrasat sense gaire miraments per construir el Cinturó de Ronda.
(mes informació en els comentaris del post)



Font del video, Comelles:
http://es.youtube.com/user/comelles
La informació completa sobre el manicomi está al llibre Stultifera Navis de Josep M.Comelles. (Leida: Milenio)
Gràcies a Emilio per la troballa.

13 comentaris:

Emilio ha dit...

Jordi, esperaba que te gustara. Es una lastima que la especulacion franquista se lo llevara por delante. Esta zona no se urbanizó intensivamente hasta los años 60 y 70, antes de la Guerra Civil solo habia una arquitectura de baja intensidad de casas baratas principalmente de obreros murcianos que habian llegado a la ciudad para trabajar en la construccion del recinto de la Expo del 29 y el tramo de la linia roja de metro entre pz Catalunya y pz Espanya. Del Manicomio queda en pie la Iglesia y dos pabellones que son actualmente la Sede del Distrito de Nou Barris (+ la biblioteca popular del distrito + la sede de la Guardia Urbana). Tambien se mantienen las masias que abastecian al Hospital; Can Masdeu está por encima de la Ronda de Dalt en el barrio de Canyelles y está tal cual pero okupada por un colectivo de naturistas, Can Ensenya está muy proximo y ahora es un centro civico municipal, y la Granja de la Sta Cruz está en la próxima plaza Karl Marx y ahora es la Clinica infantil Stauros.

Anònim ha dit...

HOLA SOC OLIVA. SAPS SI EN AQUEST MANICOMI, I VA VIURE I MORIR,UNA CANTANT DE ZARZUELA,UNA TAL M.TRESA PLANAS?. GRACIES PER TOT.

JoRDi JVR ha dit...

Emilio, Muy buena tu información, es una lástima porque el recinto parecía un palacio, que pena que no lo hubieran conservado en su totalidad...pero ya se sabe en epoca de franco se hicieron grandes desastres urbanísticos en la ciudad. Es realmente bueno este video, está muy bien hecho y documentado.

Oliva: Desconec a aquesta cantant, poca info hi ha a internet referent a ella, només que era tenora en diferentes operes i zarzueles i no he trobat res que
parli del seu internament al manicomi.
En el documental parlen d'una tal "ADA" que diuen que va ser internada i va morir allà...també deuria ser un personatge popular.
Estaría be saber mes dèlles dues...potser en Emmilio pot ajudar.

Saluts al dos!

Anònim ha dit...

HOLA SOC OLIVA. ELS AVIS DE SAN ANDREU, EXPLICAN UNA MENA DE "CULEBROT" D' AQUESTA DONA. SEMBLAR SE QUE ANAVA EN UNA COMPANYIA DE MARCOS REDONDO...BE LO DEMES ES DIGNA DE BENET I JORNET. GRACIES

JoRDi JVR ha dit...

Oliva, he trobat alguna informació de la Teresa Planas que potser t'interessa. Estaría bé saber mes coses d'aquest culebrot popular, si m'en entero t'ho dic.
Saluts!

Aixó es el que he trobat:


"...la soprano Maria Teresa Planas, de família canetenca, que formà una coneguda parella amb el tenor Ricard Mayral i fou molts d'anys titular femenina de la companyia de Marcos Redondo."

MARÍA TERESA PLANAS Soprano. Nació en Mataró (Barcelona), el 15 de octubre de 1908. Recibió las enseñanzas de José Sabater y Antonio Capdevila. Se presentó en el Gran Teatro del Liceo con FAUST, pero posteriormente se dedicó a la zarzuela como primera soprano en la Compañía de Marcos Redondo. Con él interpretó LA DOGARESA, EL DICTADOR, LAS GOLONDRINAS, LA CALESERA, LA PARRANDA, etc. En 1935 partió con la Compañía de Moreno Torroba para Argentina, donde interpretó obras de este autor y los títulos clásicos del género. A su regreso a España interpretó LA BRUJA en el Gran Teatro del Liceo.

JoRDi JVR ha dit...

Oliva, referent a MARCOS REDONDO et recomano llegeixis aquesta crònica.
M'ha fet gràcia l'explicació d'una frase popular antiga:
"Tardas más en retirarte que Marcos Redondo".
aviam que et sembla.
Saluts!

Anònim ha dit...

NO SE RES DE RES DE MARCO REDONDO, ENVERS LA PLANAS, ES DIU QUE FOU L'AMANT DE UN POLITIC,QUE VA TINDRE UN FILL,I QUE LA DEPRESSIO POST PARTUM,LA VA DUR AL MANICOMI, I MAI ES VA GUARIR.PARAULE DEL POBLE.AN MARCO REDONDO CREC QUE TENIA UNA FINCA A VILADRAU.FARE UN COP D'ULL AL ARTICLE. GRACIES.LEMRP

Francel ha dit...

Molt agraït per incloure el video en el teu blog. En teniu una versió més completa a Blip i a Open source movies: els links els he posat a la fitxa en anglés de Youtube. En la versió per Youtube vaig haver de reduir la llargada en 30'. Les altres dues versions són descarregables i de molta més qualitat (el doble de bytes). Segueixo buscant material suplementari per ampliar el video y omplir forats buids: especialment material filmat en super8 de les nombroses comunions, batejos i casoris que s'hi celebraven els diumenges als anys setanta

El Manicomi va viure de clientela privada fins la Guerra, i van ingressar-hi molts religiosos i monges amb diagnòstics psiquiàtrics i també "gente de postín", pero els historials clínics van desapareixer al tancar-se la cas el 1986 . També un compositor de sardanes, el "mestre" que apareix a una de les darreres fotos. La informació completa sobre el manicomi está al llibre
Comelles, Josep M.
2006 Stultifera Navis. LLeida: Milenio

Ada és un pseudònim d'una interna (la de la foto). la història d'ella és al llibre

Francel ha dit...

Un afegit. L'edifici no ha desaparegut del tot. El que queda és la seu del Districte de Nou Barris i de la Biblioteca pública, després d'una remodelació força contundent feta per Cristian Cirici fa uns deu o dotze anys. Es escruixidor el tractament, al meu entendre desastrós del pati central actual, convertit en una plaça dura, i am la eliminació de la font monumental. De fet el que quedava era com una petita ciutat: al pati hi havia l'antic teatre, el que surt al video, l'accés a l'Esglesia i el bar on tocaba el mestre. Els arquitectes de disseny van desvirtuar el significat d'aquesta zona i es van carregar el jadi de principis de segle

JoRDi JVR ha dit...

Francel, moltissimes gràcies a tu per tota la informació i per aquest magnific vídeo. Ja he vist les altres versions i tenen mes bona qualitat que la de youtube, intentaré posar la versió del blip.tv al blog i també editaré el post, per a no crear confusió, doncs creia que de l'antic Manicomi no en quedava res.
Et felicito per aquest boníssim vídeo tant ben muntat i documentat..tic un dubte i no se si ets tu l'autor d'aquest interessant llibre.
Salutacions!!

Francel ha dit...

Si que ho sóc

JoRDi JVR ha dit...

Ho suposava...
un bon treball!
..estarem al tanto del llibre
;-)

marta ha dit...

Manicomi Santa Creu
Buscant informació envers Maria Teresa Planas, m'ha portat fins aqui.
Es veritat que La Planas, germana de la mare del meu pare, va envogir en el postpart del seu unic fill, en Jaume Soler Planas, el meu padri, mort fa uns anys. Es va recluï en un petit pis en el Camp de l'Arpa, on va estar vivint penosament, en aquest pis, un dia al caure, es va fer una ferida a la cama que poc temps mes tard, la va portar a la mort