Fill d'un sastre de Perpinyà va tenir l'ambició, el talent i la sort que se li obrissin les portes de Versalles de bat a bat.
Rigaud (així l'anomenaven els francesos de la cort) es va convertir en el retratista predilecte del rei Lluís XIV de França.
Un cop convertit en pintor de cambra de Lluís XIV, es va trobar amb la paradoxa d'haver d'immortalitzar amb el seu pinzell els personatges i els fets que més van contribuir en la derrota de Catalunya durant la guerra de Successió.
Que Lluís XIV li hagués encarregat dibuixar les diferents fases del setge de Barcelona comportava que les dues identitats (catalana de naixement i francesa d'adopció) entressin en flagrant contradicció.
Gràcies als seus magistrals gravats històrics, podem fer-nos una idea de lo salvatge que va ser aquella cruenta batalla que va sofrir Barcelona, la mes dura de totes, i aquell fatídic dia 11 que ho varem perdre tot.
Durant el setge caigueren sobre Barcelona unes 30.068 bombes que destrossaren completament un terç de la ciutat i en malmeteren molt un altre terç.
Els catalans varem patir unes 7.000 baixes més molts civils i els borbònics prop de 15.000.
Primer va dibuixar el tram de muralla que s'estenia entre els baluards de Llevant i del Portal Nou.
Quan va tenir la perspectiva del gravat definida, va començar a esbossar el baluard de Santa Clara amb la torre de Sant Joan.
En les hores següents, el llapis es concentraria a reproduir les trinxeres paral·leles obertes per les tropes franco-espanyoles i connectades en ziga-zaga per protegir-se del foc dels catalans.
Ara sols faltava dibuixar els desperfectes de l'artilleria, diverses columnes de fum i uns quants batallons de soldats borbònics que, sota les ordres del duc de Berwick, assaltessin definitivament la muralla de Barcelona després de catorze mesos de bloqueig.
"Todos a un tiempo montaron la brecha, españoles y franceses; el valor con que lo ejecutaron no cabe en la ponderación. Más padecieron los franceses, porque atacaron lo más difícil"
"ya estaban los franceses dentro de la ciudad, pero entonces empezaba la guerra, porque habían hecho tantas retiradas los sitiados, que cada palmo de tierra costaba muchas vidas"
"Todo se vencía a fuerza de sacrificada gente, que con el ardor de la pelea ya no daba cuartel, ni la pedían los catalanes, sufriendo intrépidamente la muerte"
"Fueron éstos rechazados hasta la plaza Mayor; creían los sitiadores haber vencido, y empezaron a saquear desordenados. Aprovecháronse de esta ocasión los rebeldes, y los acometieron con tal fuerza, que los hicieron retirar hasta la brecha."
"Empezóse otra vez el combate, más sangriento, porque estaban unos y otros rabiosos. Los españoles, que por los lados poseían gran parte de la ciudad, viendo habían retrocedido los franceses, también ellos se retiraron a la brecha"
"La noche fue de las más horribles que se pueden ponderar, ni es fácil describir tan diferentes modos con que se ejercitaba el furor y la rabia"
"No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel"
Vicente Bacallar y Sanna, Marqués de San Felipe (1669-1726)
Barcelona en Caos i destrucció, les forces invasores borbòniques van arrasar, saquejar, cremar i violar tot el que trobaven al seu pas, sense cap pietat ...desprès d'això totes les lleis pròpies van desaparèixer i començava la repressió.
Avui, quasi 300 anys desprès, encara ens manen els Borbons.
Fonts:
Revista Sàpiens
http://www.11setembre1714.org/
PD: No vull fer propaganda, sols comentar-ho com a curiositat.
Si voleu rememorar aquell fet històric ha sortit un joc de simulació que recrea la jornada en què les tropes franco-espanyoles assaltaren Barcelona.
11 DE SETEMBRE SETGE 1714 - El joc on resistir és vèncer
"si ets un bon estrateg i un audaç comandant de l'exèrcit català, seràs capaç de canviar el rumb de la nostra història".
1 comentari:
Un bon post en una gran Diada!
Publica un comentari a l'entrada