Un clar reflex de com era la societat d'aquells temps, a principis del segle passat, en una època que preocupaven tant les malalties venéreas, les herpes i les morenes, que els anuncis de remeis curatius sortien en la mateixa portada de les revistes.
S'oferien multitud de xarops i tònics que recorden a les pocions miraculoses que venien els xarlatans del vell oest.
Atenció a aquest: Tintura Anti-epiléptica americana, per curar el mal de Sant Pau i tota clase de convulsions, encara que el malalt es trobi en lo periodo de idiotisme, així anomenaven el que avui dia es correspon amb el retard mental.
Les estratègies publicitàries ja existien, en aquesta farmàcia del Carrer del Pi donaven 1000 pessetes si trobaves unes càpsules millors que les del Doctor Pizá.
Molta pasta per la época.
El doctor Andreu curava els atacs d'asma a base de cigarrets balsámics que penetraven directament en forma de fum dintre del aparell respiratori.
La Vichi ja triomfava, com podeu veure estava "DE VENTA EN TODAS PARTES".
Tants xarops total per a acabar aquí, això si, garantían que desinfectaven l'artefacte.
Els primers cotxes, un objecte de luxe que pocs es podien permetre.
Cap a 1910 la tecnologia arribava a les llars, màquines d'escriure i calculadores mecàniques incansables que ho calculen tot.
Encara no existien les teles i la radio i els gramofons eran invents mágics, delícia de la llar.
Una bona instal·lació sanitària era senyal de distinció en l'època que els teléfons de Barna solament tenian 4 xifres.
Així era el cánon de bellesa i moda l'any 1910.
Es venien globus de goma amb anuncis, per una pesseta t'ensenyaven a nadar i també es podia comprar pólvora en petites o grans dosis.
El sabó que tornava boges a les dones es deia Orgia, tal com pot veure's en el dibuix de la publicitat adjunta, una ensabonada amb Orgia les deixava així d'extasiades.
4 comentaris:
Un post ben currat! Ben curiós, tot plegat.
Felicitats pel blog, és una meravella!!!
Vaja feinada que has fet en aquest post també.
És de suposar que la por que tenia la gent d'abans a les enfermetats era proporcional al desconeixement i a la nul.la informació mèdica de què disposaven.
Encara que actualment tot i que es disposa de més informació, la gent continua tenint por, i no crec que deixi mai de tenir-ne.
De fet la prevenció és una forma de lluitar contra la por, encara que la pitjor de totes és la por del culpable, doncs al tenir remordiments pot arribar a tenir angoixa i obsessió que es pot transformar en un pànic exacerbat.
I això ho dic pels de les malaties venèries, tan pels qui les patien com pels qui pensaven que estaven sota la seva amenaça, els atacs de banyes en aquell temps eren molt salvatges, segons he sentit dir.
Bé !! que m'ha agradat molt i anivell informatiu està de conya !!
Jabon Orgia!
Publica un comentari a l'entrada