Situada al peu de Montjuïc intersecció entre la Gran Via de les Corts Catalanes, l'avinguda de Paral·lel, el carrer de la Creu Coberta i el carrer de Tarragona.
Plaça de braus "las Arenas".
Autor: Augusto Font i Carreres
Data: 1900
Característiques: Tradicional estil neomudéjar.
Inaugurada el 29 de juny de 1900.
Posteriorment la plaça va ser testimoni d'importants vicissituds històriques al marge del toreig, com l'històric míting del Noi del sucre.
Durant la guerra civil espanyola es va convertir en caserna del exèrcit republicà.
El 19 de juny de 1977 es va celebrar l'última "corrida de toros".
1/06/1918 Obrers anivellant el terreny.
4/11/1922 Maquina excavadora a l'entrada de l'exposició.
1927 (Obres Expo.1929)
.jpg)
Font de la plaça d'Espanya
Autor: Josep Maria Jujol
Data: 1928
Característiques: Noucentisme.
Projectada en 1928 per Josep Maria Jujol, reconegut arquitecte arrel de la seva fructífera col·laboració en molts dels projectes de Antoni Gaudí. Va ser un dels elements importants de l'Exposició que no estaven acabats quan aquesta es va inaugurar en 1929. S'aixeca sobre un petit monticle en el qual es trobava anteriorment la creu de terme de la ciutat en l'antiga carretera de Madrid. Aquesta creu era coneguda popularment com la Creu Coberta i va donar nom a un dels principals barris de Sants.
Jujol va plantejar el monument com homenatge a l'aigua. Cada grup escultòric representa cadascun dels tres mars que banyen les costes espanyoles, amb les seves respectives conques hidrogràfiques. Totes aquestes escultures van sorgir de la mà de l'escultor Miquel Blay. El Mediterrani, amb el riu Ebre representat com un home jove i atlètic envoltat de joves. L'Atlàntic, amb el Tajo i Guadalquivir representats per dos ancians amb les seves respectives Corts de joves afluents. El Cantàbric, amb un grup d'adolescents que representen els rius curts i ràpids de la seva conca hidrogràfica. Però no acaba aquí la simbologia implícita del conjunt. Les tres grans columnes, que en principi tenien inscripcions, representen la Religió, les Arts i l'Heroisme, amb les personificaciones en els cantons de la Navegació, la Salut Pública i l'Abundància, totes elles obres dels germans Oslé. La font es remata amb un pebeter envoltat de tres Victòries alçades en bronze de l'escultor Llovet. Aquesta part de la font s'adequava perfectament als idearis del dictador Primo de Rivera ja que, segons el propi Jujol, "el pebetero significaba el sacrificio permanente de España para defender la civilización".
Torres venecianes.
Autor: Ramón Raventós i Farrarons
Data: 1929
Característiques: Noucentisme, 47 metres d'alçada.
Raventós es va servir com model per a la construcció de les Torres del campanar de la catedral de San Marcos de Venècia, d'on prenen el nom de Torres Venecianes com se les coneix popularment.
Durant la guerra civil des del mes alt de les torres s'hi van instal·lar sirenes que alertaven als veïns de Hostafrancs i Poble Sec d'imminents bombardejos perquè correguessin a amagar-se als diferents refugis o estacions del metro existents. Una utilitat poc coneguda que se li van donar a aquestes torres i que el meu pare m'ha explicat tal i com ho va viure.
En aquells temps poc es podien imaginar que la plaça de braus acabarà sent un futuristic macro espai lúdic i comercial.
Això és una mostra virtual de la plaça amb la futura plaça de braus "las Arenas".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada