2 de febrer de 2008

Can Valero, Montjuïc



El bar noche y dia estava a Can Valero, una zona de barraques situada al costat de l'estadi olímpic.
Era com un poble dins de Montjuïc, encara recordo el gust que donava anar-hi els dissabtes al mati amb el meu pare al Bar del costat, "can Valero" crec que es deia, i prendre una cervesa fresca gaudint d'aquell ambient tranquil i ranci al mateix temps.
Can Valero va ser enderrocat l'any 1987, abans de les olimpíades de l'any 1992

14 comentaris:

celis ha dit...

Recordo exactament el mateix que tu, nosaltres contabam amb la companyia de la meva àvia la qual esmorzava un entrepà de butifarra recordant sense nostàlgia (segons el dia) els seus inicis a Barcelona amb el meu avi, el meu pare i el meu oncle. Sens dubte la nostàlgia és meva...

dani ha dit...

malegro molt de que recordeu amb amor aquella terra,estic orgullos dels meus avis fundadors de can valero,jo soc net de valero lecha plana i sapigueu que esteu en el record de la familia tots els veins que ens estimaben molt i ens respetavem no com avui dia.petons i cuidaros molt.

JoRDi JVR ha dit...

Celis, gràcies per per exposar aqui els teus records d'aquest desaparegut espai de Barna del qual molts ni coneixien la seva existència i molts ni s'acostaven per por...ells s'ho van perdre. Ben segur que algun un mati d'un dissabte assollejat varem coincidir en aquell indret perdut en el temps...el meu pare i jo en la barra (ell xerrava molt amb els que portaven el bar, un matrimoni) i vosaltres en aquelles taules de "hule" xerrant amb l'avia, mentre es menjava d'agust aquell bocata de butifarra... la percepció de l'espai era molt relaxant, almenys per a mi ...si us plau, si veus aixó...no dubtis en exposar mes records teus.

JoRDi JVR ha dit...

Dani, és un honor que hagis trobat aquest petit espai en el record de Can Valero, ben segur que tú tens molt a explicar-nos d'aquest raco barceloni, un lloc que sovint fou menyspreat, trepitjat i desaparegut fins a l'oblit ... Qualsevol record teu i de la teva familia es un tresor que no ens podem permetre que es perdi... no saps com agrairia poder disposar d'alguna foto d'aquell desaparegut indret i poder posarla al blog... costa molt de trobar!...si us plau si pots contar mes records teus estaré encantat de publicar-los en aquest modest blog. Una abraçada company.

dani ha dit...

k tal jordi gracies per les teves paraules,li preguntare a la meva mare k emb deixi fotos i et dire.si preguntes algu per angeles de la tenda de can valero casada amb el fillde valero lecha fundador de can valero et diran lo generosa k es ella i veuras k tagradara molt el k et diuen.el bar noche y dia el portaba alfonso llamas encara amic o mes k amic es de la familia.espero seguir emb contacte amb tu i parlar coses dakella terra tan maca pero k sa dit de totlo dolent k es pot dir pero la gent k viviem alla respectavem a tothom i eram feliços,cuan parles amb algu k vivia alla tots diuen el mateix........tornaria alla amb els ulls tancats.cuidat i espero ens coneixem.

Mrpaparazzi ha dit...

Hola en dic jordi julià,
Volia comentar que la foto que hi surt can valero un dels homes que sur a la foto sembla se que es el meu pare vicenç Julia. La foto es molt petita pero si hi sembla moltisim. volia sapiguer si hi ha alguna opcio de poder aconseguir aquesta foto amb mes resolucio per poderla imprimir, se que al meu pare li faria molta ilusio. El meu pare va neixar a las barraques de monjuic . Sempre en diu de poder fer una trobada de la gent que ha viscut a las barracas de monjuich.
Salutacions jordi. Os deixo el meu mail juliajordi@hotmail.com

JoRDi JVR ha dit...

Hola Jordi,perdona la tardança en contestarte. Aquesta foto apareix al llibre "la barcelona desapareguda" de Josep M.Huertas però el tamany no es gaire mes gran que la foto que he posat al blog. Segons diu al llibre la foto pertany al "museu d'historia de la inmigració"
Sent-ho no poderte donar mes dades.
Una salutació i gràcies per el teu comentari.

Anònim ha dit...

Mi padre fue el ultimo propietario de Can Valero,estuvimos desde 1981 hasta 1988 que fue cuando nos desalojaron por el tema de las olimpiadas... me ha echo mucha ilusión ver estas fotos.
Hay algún lugar donde poder ver o descargar mas fotos ?? muchas gracias!!

Laura ha dit...

Bona tarda,

Em sembla molt interessant aquest post. Estic interessada en el tema barraques, i estic buscant testimonis. Seria possible posar-me en contacte amb el Dani (avis fundadors de Can Valero) i l'anònim que diu que el seu pare en va ser l'últim propietari? Us deixo un e-mail de contacte: Ldeandrescreus@gmail.com

Moltíssimes gràcies!

deseada ha dit...

Mi nombre es María:
Yo tambien vivi en las barracas de Can Valero con mis padres y mis hermanos, mis padres se marcharon cuando yo tenia 10 años, recuerdo perfectamente el Noche y Dia era donde ibamos a bailar, la fuente donde ibamos a por el agua, yo vivia por encima de donde estaba la casa del médico (que hacia esquina) y por la otra calle se iba a los Tres Pinos, que recuerdos más gratos. Me gustaria si alguien contesta a este mensaje ponerme en contacto con las personas que vivieron alli para intercambiar recuerdos. mi email es : ma_arredondo@hotmail.com

Maria ha dit...

Yo vivia en la calle de los amigos lo recuerdo como si fuera ahora mismo, si cierro los ojos puedo recorrer sus calle y recordar los caminos que me llevaban al colegio de los tres pinos, y a casa Valero y al noche y día el Dr. Mitjana era el que nos atendia, eramos como una familia, los niños lo pasabamos muy bien jugando en los patios.
Maria.

Magda Mendez ha dit...

Hola jo tambe vaig viure a Can Valero. Guado un bon record de tota aquesta època de la meva vida

Magda Mendez ha dit...

Hola Maria. Jo tambe anava al Colegi carmen Tronchoni. igual haviem coincidit per l'edat. Salutacions

Francisco Javier Gonzalez Moreno ha dit...

Me acuerdo mucho de este bar , yo era guía de los caballos que parabamos allí yme acuerdo mucho de las hijas de la dueña, me gustaría poder retomar esa amistad perono se como localizarlas.