Minerva

Fa molt de temps vaig buscar l'estàtua de Minerva, va desaparèixer quan la van treure de la Font del Vell a la Rambla, es veu que ja no tenia gaire interès un cop desmuntada i no sabien que fer-ne d'ella. 

Alguna pista deia que va estar un temps en el Museu Marítim però amagada, vaig preguntar allà i ningú en sabia res.

Gràcies a aquest blog: http://tochoocho.blogspot.com/2018/09/el-almacen-de-las-estatuas-tristes.html , l'he tornat a veure. 

Descansa en un magatzem municipal i malgrat li manquin la llança i l'escut de la ciutat sembla que encara està en un bon estat de conservació.

Ara que veig que no tenen clar que fer amb el buit de l'estàtua d'Antonio López, ni com anomenar la plaça, crec que seria un emplaçament ben digne on tornar a exposar a la nostra Minerva.

Places Dures

·

Terra clara, fina i premsada, cap Parking,
sols uns quants arbres ben arrelats,
Acàcies, Palmeres o Eucaliptus dels bons,
uns columpis i els balancins i l'agraïda font
que no para de rajar cap amunt
-si pot ser- tota envoltada per llambordes,
res de quitrà, vidre ni ciment.

Eren molt millor aquelles cagades de gos a l'ombra de l'arbust.

 

 

Tot això, i més, és el que enyoro
en aquestes noves places dures
que patim a BCN.

 

(Fotos: Plaça las Navas, Poble-Sec - 2012)
·

Patrimoni històric

Així és com sap conservar el seu patrimoni històric un Ajuntament patètic.

***

Bar el Roure

***

Si existeix un bar emblemàtic de la Vila de Gràcia...

... aquest és el Roure.

Tot un clàssic que amb orgull i gràcia (mai mes ben dit) ha sabut conservar aquell ambient familiar dels bars antics de barri de tapes i menjars casolans de tota la vida que tant es troben a faltar avui dia.

El Roure funciona des de l'any 1889 i està situat a la Placeta de Sant Miquel (Lluis Antunez n.7), una modesta i tranquil·la plaça on es coneix que antigament va allotjar un dels cementiris de la vila de Gràcia i que ara mateix llueix una de les moltes fonts de canaletes existents de la ciutat

... i del mes enllà.

Google maps, Roure a esquenes

Mostra un mapa més gran

"Bar el Roble" senyala el seu rètol tot i que ningú el coneix aixi.

El Roure sempre és i serà Roure i no li cal cap llei de normalització.

Tot plegat 121 anys d'història, moltes 'mogudes' Barcelonines i de tota mena s'han d'haver viscut dins les parets aquest mític local que demés de bar ha estat i és seu social de diferents entitats culturals i esportives de Gràcia. Tot un supervivent que mereix gran respecte.

El Roure es un bar suficientment gran, ample, d'aquells de barra clàssica de fusta i mes de 20 taules.

Un gran assortiment de tapes i plats casolans a disposició són servits pels seus atents i experts cambrers... uns cambrers d'aquells que no es fan gens d'esperar, que atenen comandes a bon ritme i excel·lent tracte al client.

·

Unes anxovetes i unes braves...

acompanyat de bona gent i bon ambient...

...tot un luxe de vermutet!...

...i 100% Gracienc...

... llarga vida al Roure!

.

...i tant!

***

Moda platja 1925

.

Autor de la foto: Alejandro Merletti (1860-1943)

Ubicació: Els banys de Sant Sebastià de la Barceloneta

Data: 1925

Bany del 1925, moda andrògina a la platja, homes i dones llueixen el mateix vestuari ...heus ací la mostra amb aquesta foto de l'any 1925... i ulll amb el personatge que mostra pitram a primera línia...!

L'Autor: Alejandro Merletti ...qui era ?
Jove periodista i fotogràf italià que com molts d'altres va arribar, de més enllà de les nostres fronteres per a deixar-nos com a testimoni, algunes de les millors imatges antigues existents del nostre paisatge. Un cop més un estranger que ens ha aportat documentació gràfica i històrica molt important de la nostra ciutat... i no serà l'últim.

Entre d'altres imatges històriques que la seva retina va capturar;

El procés a Ferrer Guardia, condemnat a mort per un tribunal militar que ja havia dictat veredicte molt abans que el procés comencés. Tot plegat un procediment que van durar tan sols un dia del 1909.

Consell De Guerra Contra Ferrer Guardia 1909

Un altre foto d'en Alejandro Merletti, temps després:

Alcalá Zamora i Francesc Maciá.

Lloc on va viure: carrer Tapioles, cantonada Magallanes.

...així ho diu una placa en la façana d'un edifici,

que ara és una casa trista més.

Més info (antiga) (ABC, 23-01-69):

Més info (recent):
Merletti, el fotógrafo del medio siglo barcelonés.

Alejandro Merletti... l'home dels caramels... tot un personatge... un nom i una via més a investigar i/o a descobrir... si vols, clar.
.

El alegre Paralelo (1964)

.

Dirigit per : Enric Ripoll Freixes, Josep Maria Ramon

Any : 1964

Format: B/N, 16mm. V.O. en castellà.

Duració : 32 min.

Sinopsi: Documental sobre el Paral·lel i els seus voltants com a lloc de diversió de gent senzilla i treballadora.

ENRIC RIPOLL I FREIXES (Balaguer 05.04.1928 - Barcelona 21.10.1992). Crític, assagista (últim llibre: -100 películas sobre la guerra civil española- (1992), cineclubista i director de la revista"Lumière" (1962-1973). Va dirigir un únic film, el documental 'El alegre Paralelo' (1963-1964, 16 mm), avui una peça impagable, realitzat amb la col·laboració tècnica (fotografia i muntatge) de JOSEP MARIA RAMON I MORERA (Tàrrega 28.02.1928). Aquest, tècnic en màrqueting i fotògraf afeccionat, participa igualment en el rodatge de cintes amateurs de Joan Capdevila i Frederic Ferrando (1959-1961).

Un altre 'retrospecter', realitzat des d'un punt de vista independent i amateur, on podem reviure com era tot aquell popular espai i els seus voltants cap als anys '60. Tot un ambient que anava canviant en els seus usos, segons els moments del dia i els seus ocupants, incloent la prostitució, la vida nocturna i tot el que l'envolta.

Un valent documental fet des d'un punt de vista lliure i més enllà del que estava permès mostrar en aquells temps.

 

.

Gran de Gràcia (1910-2010)

.
Gran de Gràcia, cent anys enrere... i avui.

Gran de Gràcia (1910-2010).

Foto comparativa... emulant al master en aquestes arts:
"Fotosdebarcelona.com",

Escenari: carrer Gran de Gràcia (des d'avall),
... retrats dels anys 1910 i 2010.

Conclusions:

1.) ... no sé fer-ho tant be com ells.

2.) ... les òptiques de les càmeres digitals, d'avui dia, son pitjors que les pioneres de finals/principi de segle XX.

3.) ... d'ençà aquell antic panorama,
... poc ha variat tot...
... o potser si,
... ja me n'adono,
... que tan sols...

....